Lo sentimos, esta entrada se encuentra disponible únicamente en: Español.

Si ens presenten un producte Made in Switzerland enfront d’un Made in Bulgaria i ens donen a triar, podem asegurar que encara que el producte oferisca les mateixes qualitats aquell que es triarà en el major nombre de casos serà el que procedeix de Suïssa. Que passaria si fem la mateixa prova amb el mateix producte procedent de Suïssa enfront d’un Made in Spain? Gairebé la resposta serà idèntica, apostem que el producte escollit serà el suís.

Per alguna raó que encara no hem arribat a averiguar assumim que in producte fabricat a un país del centre-nord d’Europa (diem Suïssa com podríem parlar d’Alemanya, Noruega, Suècia…) on es troben els països més desenvolupats és de més qualitat que un fabricat a un altre país que no ho és tant, o fins i tot millor que un del nostre país. Què és el que està passant aleshores? Com anem així a pujar la nostra economia sinó confiem en nosaltres mateixos?

Sabem que hi ha gent al nostre país que innova, investiga i treballa molt dur dia a dia per oferir al mercat nous productes i noves idees, empreses que busquen oferir la màxima qualitat en els seus resultats i, vertaderament, no els ho estem posant gens fàcil.

El nostre país es un país format, amb gent competent, a la última en tecnologia, però sembla que aixó encara no ho tenim clar. Arrosseguem encara fantasmes del passat, quan érem un país endarrerit, quan les idees ens les donaven els de fora, quan anavem 20 anys per darrere. Ara també som nosaltres els que aportem i exportem idees. Llevem-nos aquest complex d’inferioritat del damunt al que ja no fem honor!

Aquí tenim suficient matèria primera, suficient tecnologia, suficient inventiva per a poder confiar en allò que fem. Que tu no sigues capaç no significa que aquell que tens al costat no ho siga!! Matem aquell famos refrany que diu que “ningú és profeta a la seua terra”, matem els mals costums i comencem a creure en nosaltres mateixa!

Recordeu….YES WE CAN!…

Els ciutadans i les empreses usuàries d’Internet adherides a aquest text manifestem:

1. Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seua creació fins a la seua actual implementació, en la qual la informació flueix de manera lliure, sense cap discriminació en funció d’origen, destinació, protocol o contingut.

2. Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni d’acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada pràcticament inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’estat de la xarxa actual.

3. Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai coneguts abans.

4. Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important amb què compten ciutadans i empreses. La seua naturalesa no ha de ser posada en risc baix cap concepte.

5. Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense erigir-se en “duaners” del trànsit i sense afavorir o perjudicar uns continguts per sobre d’altres.

6. Que la gestió del trànsit en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes ha de sobrevenir de forma transparent, d’acord a criteris homogenis d’interés públic i no discriminatoris ni comercials.

7. Que aquesta restricció excepcional del trànsit per part de les operadores no es pot convertir en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.

8. Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es done privilegi o es degrade el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.

9. Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per moure d’acord amb els seus interessos, i aquesta pretensió ha de ser evitada, la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet ha de basar-se en l’interés dels qui la fan servir, no dels qui la proveeixen.

10. Que la resposta davant d’aquesta amenaça per a la xarxa no pot ser la inacció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguen d’immediat dur a terme pràctiques que afecten les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.

11. Que cal urgentment instar el Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, a fi de protegir el valor d’Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per això és necessari que qualsevol moció que s’aprove vincule de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicione la seua aplicació a qüestions que tenen poc a veure amb aquesta.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita debat: els ciutadans i les empreses tenen dret a que el tràfic de dades rebut o generat no siga manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o retardat en funció del tipus de contingut, del protocol o aplicació utilitzada, de l’origen o destinació de la comunicació ni de qualsevol altra consideració aliena a la de la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota manament judicial pot ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya en particular, es troben enmig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu model productiu, i a un millor aprofitament de la creativitat dels seus ciutadans. La Xarxa Neutral és crucial a l’hora de preservar un ecosistema que afavorisca la competència i innovació per a la creació dels innombrables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera colaborativa, i en mercats connectats, afectarà a tots els sectors i totes les empreses del nostre país, el que converteix a Internet en un factor clau actual i futur en el nostre desenvolupament econòmic i social, determinant en gran mesura el nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra profunda preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això, instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu i legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

Si et sents representat per aquest manifest et demanem encaridament que ho copies i ho publiques al teu bloc o que deixes nota al teu compte de Twitter o al Facebook usant el hashtag # redneutral. Moltes gràcies!

El passat dijous vam estar en un #EatsandTwitts, a l’Olympia Hotel València (@ OlympiaValencia), i vam desvirtualitzar a molts amics que només coneixíem per twitter (que no és poc!).

Sorpreses molt gratificants en veure la cara dels avatars que tenen logos en el seu twitter (nosaltres sense anar més lluny) i retrobar-nos amb amics que ja coneixíem com Esteban Rodrigo (@erodrigo), Marga Ferrer (@MargaFerrer) i Oscar (Soma comunicació @360gradospress).

Arribada, presentacions i somriures, els organitzadors van preparar un bol on cadascú va fposar la mà per treure a l’atzar la taula on havia d’estar, ni per atzar ens separem els @VISCOFORM, increïble però a “la dualitat ” ens va tocar a la mateixa taula com gairebé sempre.

Realment estàvem en una taula amb companys d’excepció (com totes, però teníem als pesos pesants!), podríem ser de tot els components d’aquesta taula, menys muts !! Jajjaajaj. L’ambient relaxat i la sensació de conèixer-nos molt sense haver-nos vist va ser el detonant per a l’èxit del dinar.

El menjar, el saló i els amfitrions Joan Carles i Mariola (@JuanCSanjuan, @MARIOLACOREGA) perfectes.

Marga Ferrer ens va immortalitzar en una de les seves increïbles fotografies al final del dinar:

Vam acabar la tarda amb l’esdeveniment Xing (@xingcvalenciana), amb Ramon Albiol (@Ralbiol) i Antonio diumenge (@AntonioDomingo) com oradors.

Moltes coses teníem en comú però a una pregunta de Miguel Lopez (@TallerSEO) em vaig adonar que compartíem les poques hores de son, una mitjana de només 4 a 5h, davant la meva sorpresa no sóc l’única que gairebé no dorm.

Per a la gent hiperactiva com nosaltres es revalora el sentit del DESCANS amb majúscules, és molt important per a tothom, però per a nosaltres és vital ja que el nostre rendiment depèn molt d’aquest, les nostres postures tot el dia davant d’un ordinador, conduint i en el nostre estressant dia a dia, li exigim al nostre cos el 200%, just és donar-li el descans adequat perquè res trenque la cadena del rendiment tant mental com físic.

Vaig anar pensant que la necessitat que hi ha dels nostres dissenys creix per moments i que aquests potencials clients meus, igual que jo, necessitaven qualitat de descans (ja que no podien tenir quantitat).

Donar les gràcies especialment a Fatima (@fmlopez48) que encarna la perfecció el que és l’esperit del que és twitter (si segueixes a Fatima entendràs el que volem dir), Javi Olmo (@failurez) i Tavi (@TaviCalvete) que aporten tant i a tota la resta que podeu vore a EatsandTwitts

]]> http://blog.viscoform.com.es/ca/2010/02/twitts-eats-y-descanso/feed/ 3 http://blog.viscoform.com.es/ca/2009/12/%e2%80%9cbruguera-perdio-la-final-porque-no-habia-dormido%e2%80%9d/ http://blog.viscoform.com.es/ca/2009/12/%e2%80%9cbruguera-perdio-la-final-porque-no-habia-dormido%e2%80%9d/#comments Thu, 03 Dec 2009 11:08:00 +0000 Mark http://blog.viscoform.com.es/ca/?p=5 Descans, salut i rendiment, aquest és el nom de la xerrada promoguda per VISCOFORM per tancar la 1 ª Fira de la Salut i el Benestar. “Sergi Bruguera va perdre la final de Roland Garros de 1997 contra un desconegut Kürten perquè no havia descansat bé”, Paul Dorochenko comentava aquesta anècdota per il·lustrar la importància [...]]]>

Descans, salut i rendiment, aquest és el nom de la xerrada promoguda per VISCOFORM per tancar la 1 ª Fira de la Salut i el Benestar.

“Sergi Bruguera va perdre la final de Roland Garros de 1997 contra un desconegut Kürten perquè no havia descansat bé”, Paul Dorochenko comentava aquesta anècdota per il·lustrar la importància del descans per al rendiment dels esportistes (i de qualsevol persona). Aquest diumenge durant la xerrada promoguda per VISCOFORM (la Pobla del Duc) i en la qual Paul Dorochenko (Director del CIRD de la Calderona) va donar alguna de les claus per les que el descans és tan important per al rendiment dels esportistes. És un plaer poder escoltar un professional amb l’experiència de Paul com a preparador físic d’esportistes tan prestigiosos com Sampras, l’esmentat Bruguera o més recentment el número 1 del món Federer. Entre les conclusions a les que es va arribar és que els esportistes d’Espanya han de ser més conscients de la importància de la més ràpida recuperació de les seves lesions i de la seva forma física. També es va presentar durant la xerrada per part d’Eva Günthör-Schulte (Centre de fisioteràpia de la Nucia) una singular manera de mantenir-se en forma i evitar dolors d’esquena, el Nordic Walking, esport que consisteix a caminar amb bastons similars als de l’esquí i que mitjançant una tècnica determinada permet exercitar fins a un 90% dels músculs i exercitar el patró creuat, sent així un dels exercicis més complets.

Estava previst que assistira Jerónimo Benavent (fisioterapeuta del Vila-real) perquè ens parlara de la recuperació dels esportistes i la importància del descans per a aquesta recuperació però no va poder assistir per motius professionals.

En finalitzar la xerrada alguns dels participants van tenir l’oportunitat de practicar uns minuts de Nordic Walking, portant una visió pràctica i divertida d’aquesta marxa Nòrdica.