#Soñadores……. Nuestro soñador de esta semana es Oscar Pistorius.

A los once meses de vida, le amputaron ambas piernas debido a una malformación degenerativa de dichas extremidades. La decisión fue muy difícil pero ante este problema Henke y Sheila, sus padres, optaron por amputarle las piernas por que pensaron que si el niño lograba adaptarse a las prótesis desde pequeño, seria todo mucho mas sencillo para el en el futuro .

Pistorius afirma: “Siempre he pensado que la decisión de mis padres fue la adecuada”.

Su gran pasión siempre han sido los deportes, y su sueño, ser un atleta famoso.

El ha conseguido mas que eso, en la actualidad es un ejemplo de superación, para que personas que estén en su misma situación vean la luz al final del túnel, como se dice -Querer es poder ……… en este caso más que nunca.

Oscar  Pistorius tiene 25 años,  cuatro medallas de oro en los Juegos Paraolimpicos y fue autorizado a participar con atletas validos hace tan solo 3 años.

Actualmente compite en las Olimpiadas de Londres 2012, y después de los Juegos Olímpicos, Pistorius participará también en los Juegos Paralímpicos que se llevarán a cabo en esta misma capital del 29 de agosto al 9 de septiembre para defender sus títulos en 100, 200 y 400 metros.

.
Oscar Pistorius sigue corriendo para alcanzar sus sueños, la meta para el nunca esta lo suficientemente lejos !!

Fa poc, en un dels nostres posts ja vam introduir el terme ergonomia i vam parlar de la importància que aquest té en la nostra higiene postural i per tant, en el nostre benestar. L’adaptació personalitzada de qualsevol producte a l’anatomia de cada usuari és el seu major objectiu, però els seus elevats costos fan d’aquesta una proposta encara utòpica. Per tant, l’ergonomia suposa adequar-se el màxim possible al perfil de les persones.

Ergonomia és sinònim de salut i s’ha convertit en una disciplina a desenvolupar per gran part del món dels fabricants de productes on passem gran part del nostre temps: cadires, sofàs …

Qui no ha anat a comprar, per exemple, una cadira de despatx convençut que ha de buscar aquella a la que quan acabe la seva jornada laboral no tinga res a retreure-li?

Segurament ens passejarem per la botiga mirant o investigant si la que ens agrada presenta la forma adequada per a la nostra esquena, si s’adapta bé en els lumbars, si té o no reposabraços i si es poden regular fins a la nostra alçada, si és reclinable, giratori, si esmorteeix el nostre pes, si el seient és tou, encoixinat … en definitiva, buscarem una cadira el més ergonòmica possible. En alguns casos, afortunadament cada vegada menys, si és cert que es compren per estètica, si és moderna, bonica o queda bé amb la resta de la decoració.

El nostre objectiu serà una cadira que ens cuide, que ens ajude a contrarestar els efectes d’estar massa temps assegut, ajudant-nos amb el seu disseny a una correcta higiene postural i ens evite possibles lesions d’esquena en no deixar-nos que adoptem postures incòmodes.

Precisament per això em pregunte, per què no fem el mateix quan anem a comprar un matalàs? Per què no ens preguntem si el matalàs serà el més ergonòmic possible, si acomplirà la seua funció d’ajudar-nos a descansar i de reposar forces? I de no alçar-nos amb l’esquena destrossada!

Si atenem a les raons i a les premisses que seguim per a comprar una cadira, hauríem d’extremar encara més aquestes precaucions. Si és per qüestió de temps, gairebé que passem més hores de la nostra vida en un llit que en una cadira i si és per salut, més de la meitat d’espanyols patim alguna lesió d’esquena.

Un matalàs és el que ens “sosté” diàriament, és el lloc on durant el nostre merescut descans, carreguem de nou el nostre cos per el nou dia, és part del nostre motor i ha d’estar dissenyat per poder oferir les màximes garanties de confort i higiene postural.

Així que ja saps, posa un matalàs ergonòmic en la teva vida!

Sovint notem petits dolors d’esquena als que no donem la importància que els correspon, fins que arriba un moment en què ja és tard per a posar-los remei. Hem de tenir en compte que el nostre cos sofreix i fa una sèrie d’esforços que formen part del dia a dia i als que hem de donar l’atenció que requereixen, no parlem ja de les persones que treballen en continu moviment o han de portar càrregues excessives les quals hauran d’estimar les precaucions encara més si cal. És per això, que hem de tenir cura de nosaltres mateixos! Quan anem a la tenda i agafem la compra, quan fem neteja de la casa, quan anem al ginmàs, quan fem el llit…. i, com no, QUAN ENS ALCEM DEL LLIT!

Aquest no ens sembla tant important, però és un moviment que realitzem diàriament d’una manera inconscient i automàtica i, per la qual cosa, la majoria de les vegades d’una manera que pot fer-nos malbé l’esquena. Fer-ho d’una correctament ens ajudarà a prevenir posteriors lesions amb les molestes incomoditats i els pesats tractements que comporten; en conseqüència, és important adoptar aquestes mesures com a hàbits.

Allò que hem de procurar independentment de la postura en la que ens despertem, és:

1. Colocar-nos de costat.

2. Seguidament recolzar la mà del braç que ens queda a la part de de dalt i incorporar-nos (de manera pausada, per a no tenir marejos).

3. Col·locar les mans paral·lelament a cada cama al matalàs.

4. Ajudar-nos de les mans per a finalment alçar-nos.

A mals menuts, menuts remeis!

]]> http://blog.viscoform.com.es/ca/2011/03/cuidado-no-saltes-de-la-cama/feed/ 0 http://blog.viscoform.com.es/ca/2011/02/la-obesidad-infantil-causa-mas-del-70-de-problemas-de-espalda/ http://blog.viscoform.com.es/ca/2011/02/la-obesidad-infantil-causa-mas-del-70-de-problemas-de-espalda/#comments Thu, 03 Feb 2011 12:36:50 +0000 Mark http://blog.viscoform.com.es/?p=527 La majoria dels estudis realitzats en diferents països coincideixen que el sobrepés infantil té greus conseqüències en la seva columna vertebral, i pot generar serioses anomalies discals, sobretot com més menuts siguen els que pateixen aquest sobrepés, això és degut a que la musculatura de la seua esquena no està preparada per aquest pes extra. Segons l’organització mundial de [...]]]>

La majoria dels estudis realitzats en diferents països coincideixen que el sobrepés infantil té greus conseqüències en la seva columna vertebral, i pot generar serioses anomalies discals, sobretot com més menuts siguen els que pateixen aquest sobrepés, això és degut a que la musculatura de la seua esquena no està preparada per aquest pes extra.

Segons l’organització mundial de la salut OMS l’obesitat podria passar en breu de ser una epidèmia mundial en els països més desenvolupats a ser una veritable PANDÈMIA, més greu en els casos dels nens, ja que crearà seqüeles en alguns casos pràcticament irreversibles.

El cost per tractar aquests problemes és elevadíssim i molt difícil d’avaluar degut a la creació d’ altres malalties que són conseqüència de la seua obesitat, problemes articulars, genolls, columna, peus, braços … Com més sedentari/a és la persona més problemes acumula, ja que és un cercle viciós … pese més, per tant, em moc menys -> em moc menys per tant pes més, i així una interminable espiral que acabarà amb la salut d’aquesta persona minant-la poc a poc.

Però centrem-nos en els nens.

En molts estudis s’ha observat per professionals que persones molt primes tenien incomprensiblement uns problemes i lesions d’esquena que no eren atribuïbles al seu estat físic, no tenien una raó lògica … només després de repassar una i altra vegada aquests historials metges, un investigador es va adonar que en la seva infància totes aquestes persones havien sigut obeses amb un IMC * increïblement alt per a uns nens a aquestes edats i que va ser aleshores quan es van crear les lesions de la seva columna vertebral, pel fet que els músculs de l’esquena no estaven preparats per als sobreesforços que havien de suportar cada dia. Això ara és una conseqüència a una mal entesa salut infantil.

* Per saber el nostre IMC (índex de massa corporal) cal fer un senzill càlcul, dividir la nostra alçada en centímetres pel nostre pes. Per a una persona normal el resultat ha d’estar entre 18 i 25. Un nombre major es considera sobrepès i més de 30 es considera obesitat.

Un altre problema creat per l’excés de pes que es manifesta, és la deformació en els peus, allargant i fins i tot eixamplant aquests i creant problemes tant a l’hora caminar com en l’equilibri.

Els nens no solen manifestar dolor fins que el problema i les lesions ja han avançat molt, per això demanem a tots els pares que extremen les alertes i facen revisions per a un diagnòstic precoç.

Els problemes en els peus dificulten una marxa normal, desplaçant el centre de gravetat i sobrecarregant en excés músculs i articulacions afectades per aquesta desviació.

Quan més problemes en la marxa menor activitat física i major sobrepés, una altra vegada apareix el peix que es mossega la cua i pel que respecta a aquest tema en tenim molta culpa les famílies, per un mal entés aspecte saludable del nen.

Històricament hem considerat que tenir un nen (nadó) amb galtes grossetes i rodanxó era un senyal que estava fort i saludable. Els estudis i els metges han desmuntat aquesta creença popular, i expressen ja obertament que és un greu error i que allò que veritablement importa no és la seua aparença sinó el seu estat de salut real.

Espanya no podia ser menys que la resta de països i les últimes anàlisis indiquen que s’ha duplicat en poc temps el nombre d’aquests casos, arribant fins al 16% entre menors de 6 a 12 anys, aquestes són xifres més que alarmants i que van en ascens any a any.

Jo, personalment, recorde la meua mare sempre amb la mateixa cançó:

- Menja’t tot el plat, vull vore’l buit !

Evidentment la quantitat no devia ser l’ideal, de fet vaig ser una nena amb sobrepés (que a hores d’ara encara arrossegue), amb complexos per aquesta causa i el que és pitjor, amb molts problemes d’esquena.

No cal dir que la meva assignatura pendent ser la gimnàstica!!

Quan vaig ser mare recordava perfectament això, i quan el meu fill deia “no en vull més”, mai el vaig obligar a menjar més.

Els seus petits cervells sovint són més intel·ligents i racionals per aquestes coses que nosaltres mateixos. Deixem que ens ensenyen alguns límits que nosaltres amb la nostra millor voluntat sobrepassem contínuament.

Empar Fayos.

“En aquests dies on es troba d’actualitat el tema del dopatge en l’esport per augmentar el rendiment de manera il·lícita, en VISCOFORM hem estat treballant en una línia que pensem que pot ajudar els esportistes a augmentar el seu rendiment real i d’una manera totalment natural, solament descansant més i millor (molt aviat podrem donar més notícies). Dins de la investigació prèvia ja vam publicar a la nostra pàgina web un article que sintetitza un estudi dut a terme en l’entorn de parla hispana (és aquest: Esport, son i rendiment). Ara hem adaptat, traduït i resumit un provinent dels EUA, país on hi ha més estudis sobre la incidència del son en el rendiment dels esportistes d’elit.”

Quantes hores de dormir necessiten els atletes?

Conforme els nivells d’exigència i l’augment de la tensió física i mental van incrementant-se, ho fa al mateix temps la quantitat de son que necessitem per recuperar el nostre nivell òptim.

Els atletes durant les competicions necessiten dormir una mitjana de 2 hores més cada nit que qualsevol altra persona.

No obstant això, el son sembla que és la primera cosa que sacrifiquen els atletes quan necessiten combinar l’entrenament amb l’estudi i/o treball. Anar a dormir tard seguit d’un son de baixa qualitat i llevar-se d’hora clarament perjudicarà la qualitat de l’entrenament i el rendiment als estudis.

El son pot afectar el rendiment principalment de les següents maneres:

1. La disminució del temps i qualitat del son redueix el rendiment de l’escorça cerebral (principalment del lòbul frontal del cervell) que és el que s’encarrega de les funcions mentals més importants en els esports d’elit (enfocament, concentració, flexibilitat, presa de decisions i ràpid tractament de la informació).

2. La fase de son profund (Moviments oculars ràpids REM) és durant la qual es consoliden en el cervell l’aprenentatge de les activitats i tasques bàsiques i subtils, com també les destreses entrenades al cap del dia. És, doncs, indispensable que el son es complete per l’assentament de tot allò aprés en l’entrenament (no només l’augment de la forma física general que produeix l’entrenament).

3. Durant el somni s’estimulen les glàndules que alliberen l’hormona del creixement, que és l’agent natural del cos per al creixement i la reproducció cel·lular. A més d’ajudar en l’increment de la massa muscular, l’hormona del creixement també estimula el sistema immunològic.

La manca de son augmenta els nivells de cortisol produïda per la glàndula suprarenal. S’allibera com a resposta a l’estrés i a un nivell baix de glucocorticoides en la sang, que està demostrat que interfereix en la reparació dels teixits i disminueix la formació òssia, i pot ralentitzar el creixement.

Quantes hores han de dormir els atletes o esportistes d’elit?

Diríem que el màxim possible (fins a sentir-se veritablement descansats), però moltes vegades això no és possible, de manera que augmenta la necessitat que el temps dedicat a dormir siga en el millor entorn possible. Així doncs, un entorn adequat per dormir, una habitació silenciosa i amb baixa il·luminació, amb una temperatura moderada i una roba de llit i matalàs adients (si pot ser totalment personalitzat a les seues necessitats antopomètriques), i coixí de la major qualitat possible són aspectes molt importants a tenir en compte en les concentracions, competicions etc.

Trobem un estudi en curs a la universitat de Stanford que suggereix que els atletes (nedadors en aquest cas) el quals tenen un temps extra de son solen tenir un major rendiment, millor estat d’ànim i una major atenció.

L’estudi consisteix en monitoritzar el rendiment durant les dues primeres setmanes amb el seu patró habitual de son, i després augmentar el temps de dormir a 10 hores diàries durant sis o set setmanes.

Amb el temps de dormir addicional, els atletes van nedar un esprint de 15 metres mig segon més ràpid, el seu temps de reacció va baixar en 0,15 segons en el bloc de sortida i van augmentar el ritme de tornada a 0,10 segons com també el nombre de palades en 5 més cada llarg.

La investigadora de la Unitat d’Investigació de Trastorns del Son va dir:

“En general, molts atletes acumulen un deute de son molt gran al no satisfer la seva necessitat de son diària, la qual cosa provoca efectes perjudicials sobre la funció cognitiva, estat d’ànim i temps de reacció. Aquests efectes negatius es poden minimitzar o eliminar donant prioritat a dormir en general i, més específicament, en la reducció gradual del deute de son contret. “

“És interessant observar que molts dels atletes dels diferents esports amb els que he treballat, inclosos els nedadors de l’estudi, han establert múltiples nous rècords personals i millors temps de la temporada. També han superat alguns dels registres establerts durant molt de temps tant a Stanford com Americans. “

Aquests resultats, doncs, recomanen incloure l’acte de dormir en els programes d’entrenament, amb l’objectiu que dormen les hores necessàries per a l’assentament real dels entrenaments al cos i la ment de l’atleta, ajudant com déiem abans a l’optimització de l’entorn. A més, és bàsic estendre el son cada nit durant diverses setmanes abans de la competició per reduir el deute de son i si pot ser que l’entorn siga de la més alta qualitat possible durant aquest període, es recomana també usar la mateixa roba de llit, coixins i fins i tot si és possible el mateix matalàs.

“Allò ideal seria endur-se a les competicions el seu matalàs -suport corporal customitzat- i el seu coixí adaptat a la forma del seu coll amb la finalitat que el seu descans fóra sempre el mateix i no tingués variants que influïren en contra del seu rendiment sinó que potenciara aquest al màxim possible.”

Durant l’embaràs el descans és, si més no, molt més important … VISCOFORM pot ajudar-te durant aquesta etapa amb els millors dissenys per mantenir una correcta higiene postural i que la teva esquena tinga el suport necessari, dormint i descansant millor.

El mal d’esquena és un dels problemes més comuns de les dones embarassades. Gairebé la meitat de totes les dones tenen mal d’esquena en alguna etapa de l’embaràs i el que si és cert és que totes al llarg de la gestació tindran una sobrecàrrega a la zona lumbar.

El mal d’esquena durant la gestació pot ser causat per moltes raons. En primer lloc, la progesterona (l’hormona de l’embaràs) provoca una laxitud dels lligaments i teixit connectiu que existeix al voltant dels ossos de la regió pèlvica, de manera es poden elongar durant l’embaràs, cosa que sovint pot provocar dolor a la zona pubis.

D’altra banda, l’úter gestant canvia el centre de gravetat, el que provoca un canvi postural, amb tendència a la lordosi lumbar (encorbament cap a dins de la part baixa de l’esquena), el que pot provocar també mal d’esquena.

Si bé tot això és cert, i no es pot canviar, també és cert que actualment hi ha moltes formes per combatre i neutralitzar aquests dolors.

Usa calçat adequat amb taló ample perqué tingues un bon suport, evita els talons i procura que les teues sabates tinguen la subjecció adequada al peu. Que siguen una bona ajuda i no un bonic destorb. Camina el més recta possible.

Consulta amb el teu metge els exercicis més adequats per a tu, per enfortir els músculs de l’esquena, en quina mesura els pots fer i durant quant de temps

La natació és molt recomanable, els exercicis lleugers a l’aigua t’ajudaran aportant la sensació de relax afegida de l’aigua.

Un bon massatge és imprescindible, fes-ne d’aquest una pràctica quotidiana.

El temps que passes asseguda, assegura’t de seure amb l’esquena recta i ben recolzada al respatller de la cadira, fa servir un suport lumbar i si és possible un seient adaptat a la teua cadira de treball, és la manera més fàcil de relaxar aquesta zona i descansar durant aquest temps en comptes de ser una sobrecàrrega afegida més.

A l’hora d’anar a dormir, necessites un suport corporal (matalàs) de fermesa intermèdia que s’adapte a la teva nova realitat i necessitat de descans.

Necessites una bona base de descans, amb una superfície adaptable per a aconseguir aquest descans especial a cada zona del teu cos, especialment la lumbar i que alhora et mantinga les cames lleugerament més elevades afavorint la circulació i reduir la inflor que tenim en aquesta etapa .

Actualment en el mercat ja existeixen suports corporals dissenyats per a aquests fins, sempre pots fer servir els socorreguts coixins, l’inconvenient és que cada vegada que et mous al llit ells també amb la qual cosa el son es converteix en un joc de llevar i posar.

Mima’t, inverteix en el teu descans, prompte necessitaràs donar el millor de tu mateixa i amb un bon descans ho aconseguiràs.