Com ja sabeu últimament els llibres d’autoajuda estan molt de moda,  sense ells sembla que el que fins ara anàvem superant amb més o menys  contratemps, ara és quasi impensable que sense un llibre d’autoajuda a la tauleta de nit es puga fer res.

Aquests llibres són els que teòricament ens ajuden a fer-nos la vida siga més  senzilla, en el nostre dia a dia per a que siga més suportable, a no  estressar, a compaginar tot allò que hem de fer al llarg de les 24 hores, a aconseguir els nostres propòsits, i a més a més pretenen que ens sobre temps  per a nosaltres, per realitzar-nos, relaxar-nos i reflexionar sobre allò  realitzat durant la jornada.

Personalment estic d’acord en molts dels lemes que aquests diuen:  “Que si supera els pensaments negatius, sigues feliç, planifica la teua  vida …” però també pense que a la majoria de nosaltres ens falta el  temps necessari per fer aquestes reflexions, ja se sap treball,  família, escola … coses que acumulen en nosaltres un cansament físic i  mental que no ens permeten aplicar allò après.

Gran part d’aquests es basen en la intel·ligència emocional però per  poder tenir aquesta obertura mental necessària i estar receptiu per  assimilar i aplicar aquests coneixements cal gaudir d’una bona salut.

Allò que realment vull transmetre, és com he trobat a faltar en algun dels llibres amb què m’he topat alguna  referència al fet que per aconseguir els nostres objectius és imprescindible un  bon descans, és imprescindible la nostra ració de llit diària per  alçar-nos i poder dir allò de “que bé he dormit hui”. O no es  nota en el seu rendiment diari quan una persona ha descansat de manera òptima?  Escoltar que “he passat molt mala nit” és més habitual del que ens  agradaria, una constant en molta gent que com a conseqüència no rendeix en  seu treball o no arriba a les seves metes.

Per tant, us convide a una reflexió: per què saturar-nos a tècniques de  relaxació, d’autoajuda… que ens són impossibles de dur a terme si  gran part de la solució la tenim al nostre l’abast?

Gran part de la nostra responsabilitat està a saber triar, saber triar  quin tipus de sistema de descans és l’adequat per a cada persona, quin  matalàs és el que més s’adapta a la nostra anatomia, o siga aquell més ergonòmic.

En definitiva, poder cridar als quatre vents que per sentir-te  interiorment bé has de començar a cuidar el teu cos, la teva alimentació i el teu  descans.

La teua pau interior comença per un bon descans.

Ja haureu notat que amb l’arribada de l’estiu moltes persones tendim l’esgotament. Ens notem més cansats, més pesats, més inflats i els iogurts no ho són tot! … Com ja sabeu gran part és a causa del calor que patim a la nit i que no ens permet descansar com és degut.

Ens despertem mil vegades durant la nit o no trobem la postura adequada, estem incòmodes al llit, quina contradicció! Vulguem o no, això, ens afecta també en el nostre caràcter, contribueix al mal humor, estem més irascibles que de costum i no ens permet fer una altra cosa que repetir: “Ai, quina calor!”

No parlem ja si ens trobem en zones càlides on les altes temperatures no baixen fins ben entrada la nit, o aquelles on la

humitat es concentra en percentatges elevats i l’aigua fresqueta i els gelats són els nostres millors amics.

Davant totes aquestes molèsties que ens depara l’estiu podem seguir una sèrie de consells per fer més suportable aquesta situació:

• En primer lloc i sempre que siga possible obrir les finestres i deixar córrer l’aire vindrà molt bé per alleujar els ofecs.

• Si aquesta primera opció no fóra possible, es pot recórrer als aparells d’aire condicionat, no a totes les persones els va o els senta bé, però avui en dia aquest tipus de refrigeradors disposen de modes suaus que permeten mantenir un ambient òptim per dormir sense que afecte les persones i sense que la nostra factura de la llum es veja molt perjudicada.

• Podem acompanyar-ho amb l’ús de roba de llit fresca, teixits de cotó o lli són els més adequats per a l’estiu igual que si s’usa pijama, aquest ha de ser de textures lleugeres.

• Com ja hem assenyalat en un post anterior, pintar les parets de colors frescos que conviden al descans ens pot ajudar a conciliar millor el somni.

• Una dutxa refrescant abans d’anar al llit és un altre consell a seguir que ens pot venir més que bé.

• Com també l’antiga costum o tradició de prendre “la fresca” abans d’anar a dormir que, amb bona companyia i algun “refrigeri”, fara que baixe la sensació tan angoixant de calor .

• Encara que sé que si no es tenen vacances a l’estiu, serà difícil, s’ha d’intentar no estressar i s’han realitzar activitats relaxants en el nostre temps lliure. Anar a la platja o a la piscina, poden ser bones conselleres per a aconseguir el nostre propòsit.

• Adquirir un matalàs d’última generació que mantinga la nostra temperatura sense guardar la calor que acumulem al llarg de la nit.

• Finalment, cal hidratar-se el màxim possible, per tant no ha de faltar un got d’aigua a la nostra tauleta de nit, com també durant el dia.

Aquests consells et poden ajudar a passar un bon estiu amb frescos i feliços somnis!

]]> http://blog.viscoform.com.es/ca/2011/07/en-verano-no-puedo-dormir/feed/ 0 http://blog.viscoform.com.es/ca/2011/03/cuidado-no-saltes-de-la-cama/ http://blog.viscoform.com.es/ca/2011/03/cuidado-no-saltes-de-la-cama/#comments Mon, 07 Mar 2011 10:41:19 +0000 Mark http://blog.viscoform.com.es/ca/?p=718 Sovint notem petits dolors d’esquena als que no donem la importància que els correspon, fins que arriba un moment en què ja és tard per a posar-los remei. Hem de tenir en compte que el nostre cos sofreix i fa una sèrie d’esforços que formen part del dia a dia i als que hem de [...]]]>

Sovint notem petits dolors d’esquena als que no donem la importància que els correspon, fins que arriba un moment en què ja és tard per a posar-los remei. Hem de tenir en compte que el nostre cos sofreix i fa una sèrie d’esforços que formen part del dia a dia i als que hem de donar l’atenció que requereixen, no parlem ja de les persones que treballen en continu moviment o han de portar càrregues excessives les quals hauran d’estimar les precaucions encara més si cal. És per això, que hem de tenir cura de nosaltres mateixos! Quan anem a la tenda i agafem la compra, quan fem neteja de la casa, quan anem al ginmàs, quan fem el llit…. i, com no, QUAN ENS ALCEM DEL LLIT!

Aquest no ens sembla tant important, però és un moviment que realitzem diàriament d’una manera inconscient i automàtica i, per la qual cosa, la majoria de les vegades d’una manera que pot fer-nos malbé l’esquena. Fer-ho d’una correctament ens ajudarà a prevenir posteriors lesions amb les molestes incomoditats i els pesats tractements que comporten; en conseqüència, és important adoptar aquestes mesures com a hàbits.

Allò que hem de procurar independentment de la postura en la que ens despertem, és:

1. Colocar-nos de costat.

2. Seguidament recolzar la mà del braç que ens queda a la part de de dalt i incorporar-nos (de manera pausada, per a no tenir marejos).

3. Col·locar les mans paral·lelament a cada cama al matalàs.

4. Ajudar-nos de les mans per a finalment alçar-nos.

A mals menuts, menuts remeis!

]]> http://blog.viscoform.com.es/ca/2011/03/cuidado-no-saltes-de-la-cama/feed/ 0 http://blog.viscoform.com.es/ca/2011/02/no-dormir-engorda/ http://blog.viscoform.com.es/ca/2011/02/no-dormir-engorda/#comments Mon, 28 Feb 2011 15:48:24 +0000 Mark http://blog.viscoform.com.es/ca/?p=709 Ara que ja ens trobem a dos mesos del començament de l’any és moment de fer la mirada enrere i reflexionar una miqueta. Quants de nosaltres hem acomplit els pròposits que ens vam fer? Quants de nosaltres hem començat les famoses dietes per a la quasi sempre fracasada operació bikini? I quants de nosaltres vam [...]]]>

Ara que ja ens trobem a dos mesos del començament de l’any és moment de fer la mirada enrere i reflexionar una miqueta. Quants de nosaltres hem acomplit els pròposits que ens vam fer? Quants de nosaltres hem començat les famoses dietes per a la quasi sempre fracasada operació bikini? I quants de nosaltres vam començar a anar al gimnàs i ho vam deixar o ni tan sols ens hem apuntat?

Si, som molts els que hem deixat abandonats aquests propòsits!

Ja sabem que per a poder aconseguir-ho es necessiten enormes dosis de voluntat, i moltes vegades no som capaços, pel que deixem la nostra salut en mans del destí. És totalment normal i justificable, en la societat d’avui ens bombardegen amb productes per a perdre pes, amb aparells miraculosos que sense el nostre esforç no serveixen de res. En definitiva, vivim rodejats d’imatge, aquesta és la que pareix triomfar. Però sovint, no som conscients que això ho hem de deixar en segon pla, allò que ens ha d’importar és tenir un òptim estat de salut, i per contra del que pensem moltes vegades és en els senzills actes quotidians on trobem la clau!

Com diu el títol del post no dormir ENGORDA; per tant, dormir i a més dormir bé, APRIMA!

Açò es deu a una hormona anomenada Leptina, aquesta és l’encarregada d’indicar-li al cos mentre dorm que la quantitat de greix que tenim es suficient, si per contra no dormim aquesta hormona es redueix en quantitat i dóna a entendre al cos que hem de menjar més.

No és solament per aquesta qüestió que hem de tenir en compte un bon descans, adonar-nos d’açò ens ajudarà aconseguir un menor nivell d’estrés i una major relaxació, que ens donarà una bona reserva d’energia per a fer-li front al dia.

Per tant, revisem els nostres sistemes de descans que són la majoria de les vegades els culpables de les “males nits”.

Ara ja no tenim excusa!

Durant el temps que portem treballant en el món del descans, hem intercanviat impressions amb moltes persones que directament o indirectament entenen la importància del descans en la seua vida i en la influència que té en el que fan. És l’exemple dels fisioterapeutes que estan conscienciats, ja que moltes vegades tracten lesions a l’esquena que una correcta postura durant les 8 hores (de mitjana) que passem al llit podria ajudar a que aquesta lesió no vaja a més, ja que si ixes ‘arreglat’ de la seva consulta i després passes tota una nit en un matalàs inadequat, la lesió amb el pas dels dies pot tornar a reproduir-se.

Passa el mateix amb els preparadors físics, fa un any vam coincidir amb Paul Dorechenko en una xerrada a l’IBV i parlant posteriorment amb ell ens comentava la importància que té un bon descans per a un rendiment excel·lent (que és el que necessiten els esportistes d’elit que volen destacar), ens va explicar l’anècdota de la final de Roland Garros en la qual Bruguera va perdre el 1997 contra Kürten perqué no havia pogut dormir bé (Un matalàs inadequat??).

Treballant en aquesta línia que estàvem desenvolupant el nostre sistema de matalàs personalitzat (pensant en l’alt rendiment dels esportistes d’elit) va sorgir la famosa operació Galgo, on diversos esportistes, metges, preparadors físics, etc. entre ells la famosa Marta Dominguez van ser detinguts pel suposat ús de substàncies dopants per augmentar el seu rendiment, investigant una mica sobre la influència del son en el rendiment esportiu trobem un estudi de la universitat de Stanford que indicava que la simple reducció del dèficit de son que solen tenir els esportistes per l’elevat ritme de entrenaments va aconseguir un augment molt significatiu del rendiment, la principal conclusió va ser que al dormir prou l’aprenentatge intel·lectual i físic que comporta un entrenament es quedava retés molt millor en el cervell.

Durant la nostra investigació hem pogut contrastar diferents opinions amb diferents professionals com Jerónimo Benavent -fisioterapeuta del Vila-real-, el Dr José Maria Villalonga-Traumatòleg de l’Atlètic de Madrid-, Antonio Montaner-Preparador físic dels Angeles Lakers-, el Dr Barrios, un dels millors cirurgians ortopèdics de l’esquena de València, Joaquín García-Fisioterapeuta del València CF-, el Dr Portes-Cap de la unitat del son de l’hospital de la Ribera i president de la societat espanyola del son- que ens han transmès la importància del descans per la seua experiència personal i professional, però no obstant això no tenim constància que els esportistes li donen la importància real que té el descans (i, per tant, la superfície amb la qual estaran en contacte durant aquest) i molt menys la societat espanyola en conjunt.

Des de VISCOFORM seguirem treballant per transmetre el que tots aquests professionals ens han ensenyat i que la cultura del descans a Espanya no es quede en ser els “reis de la migdiada”.

La majoria dels estudis realitzats en diferents països coincideixen que el sobrepés infantil té greus conseqüències en la seva columna vertebral, i pot generar serioses anomalies discals, sobretot com més menuts siguen els que pateixen aquest sobrepés, això és degut a que la musculatura de la seua esquena no està preparada per aquest pes extra.

Segons l’organització mundial de la salut OMS l’obesitat podria passar en breu de ser una epidèmia mundial en els països més desenvolupats a ser una veritable PANDÈMIA, més greu en els casos dels nens, ja que crearà seqüeles en alguns casos pràcticament irreversibles.

El cost per tractar aquests problemes és elevadíssim i molt difícil d’avaluar degut a la creació d’ altres malalties que són conseqüència de la seua obesitat, problemes articulars, genolls, columna, peus, braços … Com més sedentari/a és la persona més problemes acumula, ja que és un cercle viciós … pese més, per tant, em moc menys -> em moc menys per tant pes més, i així una interminable espiral que acabarà amb la salut d’aquesta persona minant-la poc a poc.

Però centrem-nos en els nens.

En molts estudis s’ha observat per professionals que persones molt primes tenien incomprensiblement uns problemes i lesions d’esquena que no eren atribuïbles al seu estat físic, no tenien una raó lògica … només després de repassar una i altra vegada aquests historials metges, un investigador es va adonar que en la seva infància totes aquestes persones havien sigut obeses amb un IMC * increïblement alt per a uns nens a aquestes edats i que va ser aleshores quan es van crear les lesions de la seva columna vertebral, pel fet que els músculs de l’esquena no estaven preparats per als sobreesforços que havien de suportar cada dia. Això ara és una conseqüència a una mal entesa salut infantil.

* Per saber el nostre IMC (índex de massa corporal) cal fer un senzill càlcul, dividir la nostra alçada en centímetres pel nostre pes. Per a una persona normal el resultat ha d’estar entre 18 i 25. Un nombre major es considera sobrepès i més de 30 es considera obesitat.

Un altre problema creat per l’excés de pes que es manifesta, és la deformació en els peus, allargant i fins i tot eixamplant aquests i creant problemes tant a l’hora caminar com en l’equilibri.

Els nens no solen manifestar dolor fins que el problema i les lesions ja han avançat molt, per això demanem a tots els pares que extremen les alertes i facen revisions per a un diagnòstic precoç.

Els problemes en els peus dificulten una marxa normal, desplaçant el centre de gravetat i sobrecarregant en excés músculs i articulacions afectades per aquesta desviació.

Quan més problemes en la marxa menor activitat física i major sobrepés, una altra vegada apareix el peix que es mossega la cua i pel que respecta a aquest tema en tenim molta culpa les famílies, per un mal entés aspecte saludable del nen.

Històricament hem considerat que tenir un nen (nadó) amb galtes grossetes i rodanxó era un senyal que estava fort i saludable. Els estudis i els metges han desmuntat aquesta creença popular, i expressen ja obertament que és un greu error i que allò que veritablement importa no és la seua aparença sinó el seu estat de salut real.

Espanya no podia ser menys que la resta de països i les últimes anàlisis indiquen que s’ha duplicat en poc temps el nombre d’aquests casos, arribant fins al 16% entre menors de 6 a 12 anys, aquestes són xifres més que alarmants i que van en ascens any a any.

Jo, personalment, recorde la meua mare sempre amb la mateixa cançó:

- Menja’t tot el plat, vull vore’l buit !

Evidentment la quantitat no devia ser l’ideal, de fet vaig ser una nena amb sobrepés (que a hores d’ara encara arrossegue), amb complexos per aquesta causa i el que és pitjor, amb molts problemes d’esquena.

No cal dir que la meva assignatura pendent ser la gimnàstica!!

Quan vaig ser mare recordava perfectament això, i quan el meu fill deia “no en vull més”, mai el vaig obligar a menjar més.

Els seus petits cervells sovint són més intel·ligents i racionals per aquestes coses que nosaltres mateixos. Deixem que ens ensenyen alguns límits que nosaltres amb la nostra millor voluntat sobrepassem contínuament.

Empar Fayos.

“En aquests dies on es troba d’actualitat el tema del dopatge en l’esport per augmentar el rendiment de manera il·lícita, en VISCOFORM hem estat treballant en una línia que pensem que pot ajudar els esportistes a augmentar el seu rendiment real i d’una manera totalment natural, solament descansant més i millor (molt aviat podrem donar més notícies). Dins de la investigació prèvia ja vam publicar a la nostra pàgina web un article que sintetitza un estudi dut a terme en l’entorn de parla hispana (és aquest: Esport, son i rendiment). Ara hem adaptat, traduït i resumit un provinent dels EUA, país on hi ha més estudis sobre la incidència del son en el rendiment dels esportistes d’elit.”

Quantes hores de dormir necessiten els atletes?

Conforme els nivells d’exigència i l’augment de la tensió física i mental van incrementant-se, ho fa al mateix temps la quantitat de son que necessitem per recuperar el nostre nivell òptim.

Els atletes durant les competicions necessiten dormir una mitjana de 2 hores més cada nit que qualsevol altra persona.

No obstant això, el son sembla que és la primera cosa que sacrifiquen els atletes quan necessiten combinar l’entrenament amb l’estudi i/o treball. Anar a dormir tard seguit d’un son de baixa qualitat i llevar-se d’hora clarament perjudicarà la qualitat de l’entrenament i el rendiment als estudis.

El son pot afectar el rendiment principalment de les següents maneres:

1. La disminució del temps i qualitat del son redueix el rendiment de l’escorça cerebral (principalment del lòbul frontal del cervell) que és el que s’encarrega de les funcions mentals més importants en els esports d’elit (enfocament, concentració, flexibilitat, presa de decisions i ràpid tractament de la informació).

2. La fase de son profund (Moviments oculars ràpids REM) és durant la qual es consoliden en el cervell l’aprenentatge de les activitats i tasques bàsiques i subtils, com també les destreses entrenades al cap del dia. És, doncs, indispensable que el son es complete per l’assentament de tot allò aprés en l’entrenament (no només l’augment de la forma física general que produeix l’entrenament).

3. Durant el somni s’estimulen les glàndules que alliberen l’hormona del creixement, que és l’agent natural del cos per al creixement i la reproducció cel·lular. A més d’ajudar en l’increment de la massa muscular, l’hormona del creixement també estimula el sistema immunològic.

La manca de son augmenta els nivells de cortisol produïda per la glàndula suprarenal. S’allibera com a resposta a l’estrés i a un nivell baix de glucocorticoides en la sang, que està demostrat que interfereix en la reparació dels teixits i disminueix la formació òssia, i pot ralentitzar el creixement.

Quantes hores han de dormir els atletes o esportistes d’elit?

Diríem que el màxim possible (fins a sentir-se veritablement descansats), però moltes vegades això no és possible, de manera que augmenta la necessitat que el temps dedicat a dormir siga en el millor entorn possible. Així doncs, un entorn adequat per dormir, una habitació silenciosa i amb baixa il·luminació, amb una temperatura moderada i una roba de llit i matalàs adients (si pot ser totalment personalitzat a les seues necessitats antopomètriques), i coixí de la major qualitat possible són aspectes molt importants a tenir en compte en les concentracions, competicions etc.

Trobem un estudi en curs a la universitat de Stanford que suggereix que els atletes (nedadors en aquest cas) el quals tenen un temps extra de son solen tenir un major rendiment, millor estat d’ànim i una major atenció.

L’estudi consisteix en monitoritzar el rendiment durant les dues primeres setmanes amb el seu patró habitual de son, i després augmentar el temps de dormir a 10 hores diàries durant sis o set setmanes.

Amb el temps de dormir addicional, els atletes van nedar un esprint de 15 metres mig segon més ràpid, el seu temps de reacció va baixar en 0,15 segons en el bloc de sortida i van augmentar el ritme de tornada a 0,10 segons com també el nombre de palades en 5 més cada llarg.

La investigadora de la Unitat d’Investigació de Trastorns del Son va dir:

“En general, molts atletes acumulen un deute de son molt gran al no satisfer la seva necessitat de son diària, la qual cosa provoca efectes perjudicials sobre la funció cognitiva, estat d’ànim i temps de reacció. Aquests efectes negatius es poden minimitzar o eliminar donant prioritat a dormir en general i, més específicament, en la reducció gradual del deute de son contret. “

“És interessant observar que molts dels atletes dels diferents esports amb els que he treballat, inclosos els nedadors de l’estudi, han establert múltiples nous rècords personals i millors temps de la temporada. També han superat alguns dels registres establerts durant molt de temps tant a Stanford com Americans. “

Aquests resultats, doncs, recomanen incloure l’acte de dormir en els programes d’entrenament, amb l’objectiu que dormen les hores necessàries per a l’assentament real dels entrenaments al cos i la ment de l’atleta, ajudant com déiem abans a l’optimització de l’entorn. A més, és bàsic estendre el son cada nit durant diverses setmanes abans de la competició per reduir el deute de son i si pot ser que l’entorn siga de la més alta qualitat possible durant aquest període, es recomana també usar la mateixa roba de llit, coixins i fins i tot si és possible el mateix matalàs.

“Allò ideal seria endur-se a les competicions el seu matalàs -suport corporal customitzat- i el seu coixí adaptat a la forma del seu coll amb la finalitat que el seu descans fóra sempre el mateix i no tingués variants que influïren en contra del seu rendiment sinó que potenciara aquest al màxim possible.”