Arxiu categoria IBV

Amb les dades del mapa de pressions que crea un cos estirat sobre un matalàs, i amb el mètode de disseny perfeccionat juntament amb del IBV,  VISCOFORM vol revolucionar la manera de dormir.

La prova a la qual VISCOFORM sotmet al mercat consisteix a adquirir un matalàs anatòmic sense la possibilitat de veure’l abans a cap botiga. Està disponible a internet i es pot provar en alguns hotels, sempre que el Client estiga disposat a desplaçar-se. Una aposta tan arriscada com altres que avalen la trajectòria d’Empar Fayos. Des que va començar en la subcontractació per a empreses de marroquineria, durant els expansius anys 80, fins que va recalar en una empresa d’entapissats de Yecla, ja amb l’hàbit adquirit de qüestionar-ho tot. Fins i tot el mètode de descans. La contrapartida que ofereix VISCOFORM és que cap sistema de descans reprodueix millor que Evolution, i de manera personalitzada, la forma de l’esquena, el millor antídot contra el dolor.

L’EMPRESA

La Pobla del Duc potser siga la penúltima etapa d’una carrera emprenedora marcada per la capacitat de reinvenció i d’obertura al repte. Una trajectòria que va començar el 1986 quan Empar Fayos es va presentar al despatx de l’amo d’una empresa de marroquineria i li va assegurar sense romanços: “et faré guanyar diners”. La seva recepta consistia en alguna cosa que amb el temps es convertiria en consubstancial a la indústria, l’externalització de serveis. Al costat de diverses amigues, sense feina com ella, van crear una fàbrica a Benaguasil, amb una vintena de màquines de cosir. Fabricarien bosses d’esport. El fonament de la relació resultava senzill, encara que en aquells dies els tallers externs, molts gairebé domiciliaris, seguien limitats a l’economia informal. Empar Fayos oferia costos fixos en un àmbit de les empreses intensives amb una mà d’obra sotmesa per definició a les contingències. Per fer-ho de manera rendible organitzar la planta com una cadena de muntatge real, va desenvolupar una habilitat natural per organitzar equips. L’experiència va ser un èxit durant els primers anys i va afermar la inclinació al risc que existeix en la naturalesa de VISCOFORM.

Però la marroquineria va ser un dels primers sectors que van quedar a mercè de la competència asiàtica amb l’inici de la dècada dels 90. L’empresa per a la qual treballava es va enfonsar i Empar Fayos va dirigir els seus passos cap al tèxtil, que compartia rutines i fins a maquinària amb aquella. En aquells dies, l’externalització de parcel·les productives s’havia generalitzat a tota l’economia, de manera que la competència era més gran. L’aventura tèxtil va durar quatre anys, el temps que van necessitar els industrials asiàtics per arrasar al sector. Els seus productes arribaven en vaixell al mateix cost que el que representava només la confecció de la peça a Espanya. Una altra idea es va instal.lar a la ment d’Empar Fayos en aquells dies. La de l’especialització, la de la producció personalitzada.

Va canviar seva propensió a l’aventura en solitari pel treball per compte aliè per una empresa tèxtil d’Ontinyent, amb un fort component exportador. Es va ubicar a la secció de mostres, recollia les preferències dels clients en aspectes com el color o les textures. Prompte va tornar a emergir el seu caràcter transformador. Si l’empresa disposava del producte acabat, tenia el control sobre tot el procés de confecció fins a la peça final. De manera que va plantejar obrir botigues en línia. Estava convençuda que el futur passava per internet. A través de la finestra de la pantalla d’ordinador s’havia familiaritzat amb punts de venda de moda virtuals, botigues disperses arreu  del món a les quals podia accedir amb un sol clic. ” Però qui va a comprar una peça sense tocar-la? “, va ser la resposta que va rebre. Va deixar l’empresa. Era 2004. El tercer pilar del que seria VISCOFORM estava assentat també en la ment d’Empar Fayos: l’obertura a internet .

EL DESENVOLUPAMENT

La trobada d’Empar Fayos amb l’informàtic de l’empresa de Yecla va marcar l’inici de l’Evolution. Tot i partir d’un grapat de nocions bàsiques, el seu soci havia desenvolupat una habilitat natural en l’ús de l’ordinador, i s’havia convertit així en el responsable de donar entrada a noves formes productives en l’empresa, com la màquina de tall. A més, per les peculiaritats del seu sector, havia hagut d’aprendre alguns principis d’ergonomia per a dissenyar seients. La tapisseria havia entrat en un carreró sense sortida, ja que es resistia a entrar en el camí de l’especialització, de manera que quan Empar Fayos li va proposar el repte, no va dubtar a implicar-se. Es tractava del següent: dissenyar un matalàs únic, revolucionari, sense precedents al mercat. Capaç d’acabar amb els seus problemes d’esquena.

El punt d’arrencada de la innovació no podia resultar més senzill. Empar Fayos es va documentar sobre la constitució de l’esquena i va ser recopilant dels fisioterapeutes els paràmetres en què calia incidir perquè el matalàs li proporcionés més c0modidat. Tot era nou, perquè la fisioteràpia no havia caigut en el compte encara de la importància de cuidar el descans. De forma intuïtiva ella i el seu soci estaven convençuts que calia reproduir la forma de la columna a la part interior del matalàs. Tècnicament es tractava d’identificar les tuberositats òssies o morfologies crítiques i solucionar eficaçment el suport que s’hi produeix considerant les preferències i característiques individuals, des d’edat fins al pes o la fermesa. En uns mesos, l’esbós del primer disseny va estar llest i l’exigència de continuar el camí en solitari també, perquè l’empresa de Yecla es va desmarcar del projecte.

La pròpia Empar Fayos s’encarregava de provar durant uns dies cada prototip. Fins que un cap de setmana, insospitadament, el mal d’esquena va desaparèixer. El tenien. El següent pas per llançar l’empresa havia de consistir en dissenyar un model estàndard a partir de paràmetres atribuïbles a la mitjana espanyola. Ací va començar la col·laboració amb l’IBV. El seu paper va consistir a realitzar els assaigs de durabilitat, la idoneïtat de les pressions i de la forma de la columna, durant dos o tres minuts, en cada posició, els investigadors de l’Institut mesuraven els punts de pressió. Paral·lelament es van realitzar tests d’ús i reducció del dolor d’esquena en clíniques i geriàtrics, amb ajuda de l’Impiva.

LA INNOVACIÓ

Quan Empar Fayos i el seu soci van arribar a l’IBV tenien una idea clara al cap, la de la personalització, un camp poc explorat fins ara. Amb l’assessorament de l’IBV, per dissenyar el matalàs es van usar esponges de molta qualitat a la part inferior, perquè aporten el suport necessari i permeten modelar, i a la zona superior es va emprar un material viscoelàstic. En l’àmbit mèdic s’havia treballat el problema del descans fonamentalment per evitar escares en els pacients obligats a estar en posició decúbit supí. Fora del món de les patologies, la recerca era notablement escassa. Respecte dels matalassos estava estesa la convicció que han de treballar molt bé la fermesa, però no es deia quina era la forma més saludable de fer-ho. Els impulsors d’estudis en l’àmbit empresarial eren bàsicament els fabricants de matalassos de molls, un mecanisme que difícilment arriba al nivell d’adaptabilitat de l’Evolution, el que de forma més òptima aconsegueix acomplir la funció a la qual ha d’aspirar tot sistema de descans: que la columna adopte, decúbit supí, una alineació idèntica a la que té quan l’individu està dret, i en posició decúbit lateral s’alinie amb la línia horitzontal. Tanmateix, els molls seguien sent aparentment la millor opció des del punt de vista del confort tèrmic, de vegades tan important com el morfològic.

També en aquest aspecte va ser clau l’aportació de l’IBV. Un matalàs ha d’evacuar calor i transpirar i la càmera d’aire que generen les molles és ideal. Els nous materials que tenia davant seu VISCOFORM cobrien l’objectiu de ser fàcils de fabricar i adaptar molt bé a la postura de l’usuari, però alguns presentaven problemes de confort tèrmic. L’experiència d’Empar Fayos en el sector tèxtil va ajudar a investigar possibles alternatives. L’escollida finalment es coneix com Dryfeel i ventila el matalàs perquè té la forma d’una bresca d’abelles. L’IBV va seleccionar un grup de subjectes per desenvolupar el procediment més adequat de prescripció de superfícies al llarg de més d’un any d’investigació, en què es van fer més de 100 estudis de pressions. Aquest know how constitueix un dels actius més importants de VISCOFORM.