La majoria dels estudis realitzats en diferents països coincideixen que el sobrepés infantil té greus conseqüències en la seva columna vertebral, i pot generar serioses anomalies discals, sobretot com més menuts siguen els que pateixen aquest sobrepés, això és degut a que la musculatura de la seua esquena no està preparada per aquest pes extra.

Segons l’organització mundial de la salut OMS l’obesitat podria passar en breu de ser una epidèmia mundial en els països més desenvolupats a ser una veritable PANDÈMIA, més greu en els casos dels nens, ja que crearà seqüeles en alguns casos pràcticament irreversibles.

El cost per tractar aquests problemes és elevadíssim i molt difícil d’avaluar degut a la creació d’ altres malalties que són conseqüència de la seua obesitat, problemes articulars, genolls, columna, peus, braços … Com més sedentari/a és la persona més problemes acumula, ja que és un cercle viciós … pese més, per tant, em moc menys -> em moc menys per tant pes més, i així una interminable espiral que acabarà amb la salut d’aquesta persona minant-la poc a poc.

Però centrem-nos en els nens.

En molts estudis s’ha observat per professionals que persones molt primes tenien incomprensiblement uns problemes i lesions d’esquena que no eren atribuïbles al seu estat físic, no tenien una raó lògica … només després de repassar una i altra vegada aquests historials metges, un investigador es va adonar que en la seva infància totes aquestes persones havien sigut obeses amb un IMC * increïblement alt per a uns nens a aquestes edats i que va ser aleshores quan es van crear les lesions de la seva columna vertebral, pel fet que els músculs de l’esquena no estaven preparats per als sobreesforços que havien de suportar cada dia. Això ara és una conseqüència a una mal entesa salut infantil.

* Per saber el nostre IMC (índex de massa corporal) cal fer un senzill càlcul, dividir la nostra alçada en centímetres pel nostre pes. Per a una persona normal el resultat ha d’estar entre 18 i 25. Un nombre major es considera sobrepès i més de 30 es considera obesitat.

Un altre problema creat per l’excés de pes que es manifesta, és la deformació en els peus, allargant i fins i tot eixamplant aquests i creant problemes tant a l’hora caminar com en l’equilibri.

Els nens no solen manifestar dolor fins que el problema i les lesions ja han avançat molt, per això demanem a tots els pares que extremen les alertes i facen revisions per a un diagnòstic precoç.

Els problemes en els peus dificulten una marxa normal, desplaçant el centre de gravetat i sobrecarregant en excés músculs i articulacions afectades per aquesta desviació.

Quan més problemes en la marxa menor activitat física i major sobrepés, una altra vegada apareix el peix que es mossega la cua i pel que respecta a aquest tema en tenim molta culpa les famílies, per un mal entés aspecte saludable del nen.

Històricament hem considerat que tenir un nen (nadó) amb galtes grossetes i rodanxó era un senyal que estava fort i saludable. Els estudis i els metges han desmuntat aquesta creença popular, i expressen ja obertament que és un greu error i que allò que veritablement importa no és la seua aparença sinó el seu estat de salut real.

Espanya no podia ser menys que la resta de països i les últimes anàlisis indiquen que s’ha duplicat en poc temps el nombre d’aquests casos, arribant fins al 16% entre menors de 6 a 12 anys, aquestes són xifres més que alarmants i que van en ascens any a any.

Jo, personalment, recorde la meua mare sempre amb la mateixa cançó:

- Menja’t tot el plat, vull vore’l buit !

Evidentment la quantitat no devia ser l’ideal, de fet vaig ser una nena amb sobrepés (que a hores d’ara encara arrossegue), amb complexos per aquesta causa i el que és pitjor, amb molts problemes d’esquena.

No cal dir que la meva assignatura pendent ser la gimnàstica!!

Quan vaig ser mare recordava perfectament això, i quan el meu fill deia “no en vull més”, mai el vaig obligar a menjar més.

Els seus petits cervells sovint són més intel·ligents i racionals per aquestes coses que nosaltres mateixos. Deixem que ens ensenyen alguns límits que nosaltres amb la nostra millor voluntat sobrepassem contínuament.

Empar Fayos.

Un dels aspectes tècnics menys coneguts en els matalassos és la forma en la qual aquests interactuen amb el cos, i això és clau a l’hora de triar entre les diferents tecnologies per comprar el matalàs que més s’adapte a les nostres necessitats. En VISCOFORM vam decidir estudiar aquesta variable i vore com la duresa i el disseny interior influeixen en la higiene postural i, per tant, en la qualitat del son, del descans i de la qualitat de vida.

La variable fermesa, que tractàvem en el post anterior, és molt important però per si sola no aconsegueix solucionar tots els problemes que es poden presentar en la interacció matalàs-cos. En la següent figura veiem com canvien els vectors de pressió entre un matalàs ferm i un matalàs de fermesa intermèdia, però tots dos de perfil recte:

A major fermesa menys superfície de contacte i major pressió en els punts de suport de la columna sobre el matalàs, produint-se un desequilibri important i tensions importants, la zona lumbar es queda totalment sense suport.	La fermesa intermèdia aconsegueix que hi haja una major adaptació de tota la columna però, de tota manera, el perfil recte fa que la interactuació amb la columna que és corbada no siga correcta tenint més pressió en les zones que sobresurten més (dorsal i sacre).

Com es pot observar en els dos diagrames, la interacció de la columna amb una superfície recta no és correcta per tal de mantenir una higiene postural òptima, les pressions es produeixen sobre superfícies més menudes o bé d’una forma irregular (més en les zones que més es recolzen) a més, de tenir un component totalment perpendicular a la superfície del matalàs.

Lògicament, una superfície corbada s’adaptaria molt millor a la forma de la columna, semblant a la superfície ergonòmica d’algunes cadires que interactuen amb la forma del cos en la zona dels glutis a l’hora d’estar asseguts:

Un matalàs ergonòmic fins al punt de tenir forma exterior seria impracticable, és per això que en VISCOFORM vam decidir realitzar un perfil que s’adaptara al màxim a la corba natural de l’esquena combinant materials de diferents dureses. Així, desenvolupem Evolution amb una capa de material viscoelàstic que té la característica que és molt adaptable, no exercint quasi pressió i una altra capa que és la que té el perfil i sosté la columna, mantenint la forma natural d’aquesta.

La interacció entre la superfície corbada interna del nostre disseny Evolution amb la forma de la columna és idònia, les pressions es redueixen en les zones dorsal i del sacre i augmenten a la zona lumbar perquè aquesta zona tinga el suport necessari perquè no es carreguen aquestes vèrtebres mentre es dorm.

La component de la pressió és perpendicular a les corbes de la columna, en compte de ser perpendicular a la superfície del matalàs com és el cas dels sistemes de perfil recte. Açò és molt important a l’hora de mantenir una distància interdiscal correcta entre les vèrtebres.

Aquest estudi està basat en un matalàs de molls ferm (fermesa 3), un matalàs de perfil recte de viscoelàstica (fermesa 6) i un matalàs Evolution (fermesa mitjana 6) per a un subjecte de 65 kg. i 165 d’alçada. Són conclusions extrapolades de les mesures pròpies amb sistemes de pressió Tactilus dins de l’estudi finançat per l’Impiva dels seus programes de subvenció de la I+D del 2008.

Per prescriure o recomanar el matalàs adequat per a cada persona s’ha de tenir en compte una sèrie de factors que anem a enumerar en aquesta sèrie de posts. Anem a explicar els principals factors, sempre i quan hem d’entendre que hi ha d’altres que poden ser rellevants en algun cas concret però que en la majoria de casos no ho són.

Un dels factors més importants és la fermesa del matalàs, factor clau a l’hora de triar un matalàs que mantinga una higiene postural correcta i que ha estat objecte d’alguns estudis interessants, un

els més rigorosos va ser realitzat per la Fundació Kovacs i concloïa que la millor opció, en contra dels que es creia fins aquest moment, és una fermesa intermèdia, reduint en major mesura els dolors   d’esquena que els matalassos durs.

Això es basa en què un excés de fermesa del matalàs pressionarà de manera excessiva a la zona dorsal i la zona inferior de la columna, quedant-se la zona lumbar sense el suport necessari.

Una fermesa escassa és igualment inconvenient (encara que a efectes de reducció de pressió és excel·lent) ja que provoca que a la zona on tenim el centre de gravetat tendisca a enfonsar el cos i faja un efecte hamaca amb el que la posició de la columna és incorrecta.

El millor rang de fermesa es troba entre 7 i 4 sent 7 menys ferma i 4 més dur dins d’una escala que va de l’1 al 10 (de major a menor fermesa).

Dins d’aquest rang cal tenir en compte aspectes antropomètrics de l’usuari per aconsellar el que més s’adapte, així una persona amb un pes molt alt necessita al seu torn una alta adaptabilitat amb una fermesa alta.

El tipus de matalàs que ara utilitza el pacient també pot ser important, aconsellant una major fermesa per a usuaris que en aquest moment usen sistemes fermes i una fermesa menor (més a prop de 7) per aquells que fan servir sistemes excessivament tous.