Punto de Salud Viscoform » sanitat pública

(Español) ¿Te duele el cuello? ¿Problemas con las cervicales? Estos ejercicios te ayudaran

Mark — Tue, 20 Mar 2012 11:46:12 +0000

(Español) Levantarse de la cama.¿Sabemos como hacerlo?

Empar — Thu, 15 Dec 2011 10:42:48 +0000

Obsolescència programada……….comprar, tirar, comprar.

Empar — Wed, 10 Aug 2011 06:17:30 +0000

Avui de nou he de reviure la sensació d’impotència davant la mort programada de la impressora, de nou he de tirar-la nova perquè ningú les repara si no és pagant més del que val nova, és lucinant això, sembla que siga la setmaneta del … ja no funciona, una de les del meu cotxe va deixar de funcionar, Uys!! Una de les bombetes de les llums curtes s’havia fos, però increïblement només 3 dies després passa el mateix amb la de l’altra llum i és aleshores quan recorde allò de l’obsolescència PROGRAMADA que vaig vore en un documental fa temps.Tots hem sentit un munt de vegades:

- Ara ja no fabriquen com abans, abans les coses duraven més.

I tant que duraven més! Abans es fabricava pensant sempre en la qualitat i la durada dels productes, aquesta era la diferenciació i la meta dels fabricants,
fabricar millor i més durador … … … l’excel·lència als seus productes era una cosa que mai es qüestionaven, si no tot el contrari, cada vegada fabricaven perquè els seus productes tingueren més temps de vida útil i amb més qualitat.

Quins temps aquells!

I, de sobte, quan tenim tots els mitjans que ens permeten fabricar més i millor, arriba el consumisme, COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR … … algunes persones s’ho poden permetre, és més viuen encantats així, altres en canvi no, res més lluny de la realitat i de la seua creença.

Aquesta forma de consum desmesurat té un impacte ambiental molt fort i mentre uns es lucren i altres es queixen, només uns pocs se n’adonen que hi ha algú més implicat que es troba indefens davant aquests abusos, El PLANETA TERRA.

Pot el planeta suportar aquest impacte durant molt més temps?

Aquesta és la pregunta del milió i per desgràcia ja sabem tots la resposta … NO, NO I MIL VEGADES NO!! Tota aquesta bogeria ens ha portat al desastre econòmic en el qual vivim actualment, el somni americà s’ha trencat, tots
els països van mitjà de cap a caiguda i no cal dir les economies familiars que gairebé totes estan per terra, desallotjaments, atur i indignació generalitzada, però seguim amb el mateix patró, ha arribat l’hora de dir PROU JA!

Com a consumidors responsables hauríem de canviar els nostres hàbits i de tenir més en compte la qualitat i la durada dels productes que comprem, així
reduiríem l’impacte ambiental i podríem deixar un planeta habitable per a futures generacions.

Viscoform treballa dia a dia per aconseguir l’excel·lència, l’augment de la qualitat per tenir una major durada i per tant un menor impacte ambiental, això forma part de la nostra responsabilitat social i de la nostra filosofia com a empresa.

Nosaltres ens comprometem … … … i tu que faràs?

De mica en mica s’ompli la pica!

angela — Fri, 25 Mar 2011 10:48:19 +0000

Quan arriba l’hora de comprar un matalàs s’ha de tenir en compte que no parlem d’una moda passatgera, no és un disc que escoltes un mes fins que et canses, ni una peça de roba a l’última moda que tard o prompte estarà a la penúltima. Un matalàs és la base del nostre descans i a partir d’aquest serà alguna cosa important per a la nostra salut a llarg plaç.

Encara que en els temps que passem hem de mirar pels diners, les despeses o les menudes inversions que ens porta el dia a dia; hi ha coses, objectes o productes en els s’ha de mirar més enllà de la seua estètica, hem de mirar guiar-nos per la seua importància i durabilitat. Posats que la mitjana acceptable de vida d’un matalàs s’estima en uns 10 anys (¡10 anys!), aquesta seria la primera raó de pes, un matalàs dolent, de materials pobres que no respecten el teu descans, et resultarà car a tu i al planeta, ja que hauràs de sustituir-lo més sovint.

Enllacem amb un tema molt important com és la protecció del medi ambient, comprar un matalàs que acomplisca la seua edat és una qüestió de responsabilitat, com sabem la majoria dels materials amb els quals es fabriquen els matalassos són derivats del petroli i per tant, altament contaminants, adquirint un bon matalàs reduirem els residus i ajudarem a treballar per la sostenibilitat, solament es un granet de sorra, el teu granet de sorra, ja sabeu de mica en mica s’ompli la pica, o penses deixar-los als teus fills muntonades de fem? És per això, que ens vegem amb l’obligació de deixar anar un missatge que us agrairà la salut i la butxaca: compreu un bon matalàs, ateneu al material o al materials dels quals es compnen i comproveu que aquests siguen beneficiosos tant per al vostre benestar com per a benestar dels qui us envolten.

INSOMNI: un problema de salut

Mark — Fri, 11 Mar 2011 11:32:14 +0000

Segur que tot el món hem patit alguna vegada alguna nit en la qual dormir es impossible, eixes nits en què fer-li quilometres al llit és un suplici. Si això només ocorre una nit no representa cap problema, la cosa empitjora quan comença a formar part de la rutina d’una persona, aleshores es converteix en INSOMNI (RAE: Vigília, falta de son a l’hora de dormir) . Aquest pot ser agut si és a curt termini o crònic si es produeix de manera contiua, almenys tres nits a la setmana. Evidentment, l’insomni comença a repercutir en l’individu d’una manera tant psíquica (amb la disminució de la concentració o canvis en el comportament i l’humor) com física (amb la falta d’energia que necessitem per al dia). Per tant, el son no acomplirà la funció que li és destinada: la recuperació física i la reorganització mental.

És per això, que haurem de preocupar-nos per aumentar la nostra qualitat de vida i intentar posar solució a aquest problema de salut el més aviat possible.

Com diu el doctor Fernando Sarrais el primer que haurem de fer és descobrir-ne la causa. Segons ens indica l’insomni pot ser causat, entre d’altres, per diferents factors: el més habitual i extés es deu a les situacions temporals d’estrés per les que passem, encara que en trobem d’altres com són els factors ambientals (sorolls, temperatura, inadequats sistemes de descans…), les enfermetats que mostren dolors, les enfermetats psiquiàtriques, la ingesta de substàncies estimulants o la falta de substàncies tranquil·litzants, etc. No obstant això, trobem un tant per cent dels casos en què no se’n detecta la causa.

Però de vegades la solució la tenim al nostre abast, a banda de mantenir una bona higiene del son i seguir alguns dels consells i pautes que hem indicat en posts anteriors (A dormir també s’apren…), hem de posar l’accent en una acció ben senzilla que habitualment se’ns passa desapercebuda, i de la qual ens sentim responsables, com és el canvi i l’adaptació del nostre sistema de descans. Sabem, perquè ho hem anat veient al llarg del nostre bloc, que els matalassos tenen molta més responsabilitat en el nostre estat de salut del que es pensem i ens ajudaran a descansar millor, o el què és més important, a dormir. De la mateixa manera que nosaltres quan arribem a certa edat ja no responen de la mateixa manera i necessitem jubilar-nos, ells (els matalassos) també ho fan i ho necessiten, ESCOLTEM-LOS!

L’obesitat infantil causa més del 70% dels problemes d’esquena.

Mark — Thu, 03 Feb 2011 12:36:50 +0000

niño gordo" src="http://blog.viscoform.com.es/wp-content/uploads/niño-gordo.jpg" alt="" width="274" height="184" />La majoria dels estudis realitzats en diferents països coincideixen que el sobrepés infantil té greus conseqüències en la seva columna vertebral, i pot generar serioses anomalies discals, sobretot com més menuts siguen els que pateixen aquest sobrepés, això és degut a que la musculatura de la seua esquena no està preparada per aquest pes extra.

Segons l’organització mundial de la salut OMS l’obesitat podria passar en breu de ser una epidèmia mundial en els països més desenvolupats a ser una veritable PANDÈMIA, més greu en els casos dels nens, ja que crearà seqüeles en alguns casos pràcticament irreversibles.

El cost per tractar aquests problemes és elevadíssim i molt difícil d’avaluar degut a la creació d’ altres malalties que són conseqüència de la seua obesitat, problemes articulars, genolls, columna, peus, braços … Com més sedentari/a és la persona més problemes acumula, ja que és un cercle viciós … pese més, per tant, em moc menys -> em moc menys per tant pes més, i així una interminable espiral que acabarà amb la salut d’aquesta persona minant-la poc a poc.

Però centrem-nos en els nens.

En molts estudis s’ha observat per professionals que persones molt primes tenien incomprensiblement uns problemes i lesions d’esquena que no eren atribuïbles al seu estat físic, no tenien una raó lògica … només després de repassar una i altra vegada aquests historials metges, un investigador es va adonar que en la seva infància totes aquestes persones havien sigut obeses amb un IMC * increïblement alt per a uns nens a aquestes edats i que va ser aleshores quan es van crear les lesions de la seva columna vertebral, pel fet que els músculs de l’esquena no estaven preparats per als sobreesforços que havien de suportar cada dia. Això ara és una conseqüència a una mal entesa salut infantil.

* Per saber el nostre IMC (índex de massa corporal) cal fer un senzill càlcul, dividir la nostra alçada en centímetres pel nostre pes. Per a una persona normal el resultat ha d’estar entre 18 i 25. Un nombre major es considera sobrepès i més de 30 es considera obesitat.

Un altre problema creat per l’excés de pes que es manifesta, és la deformació en els peus, allargant i fins i tot eixamplant aquests i creant problemes tant a l’hora caminar com en l’equilibri.

Els nens no solen manifestar dolor fins que el problema i les lesions ja han avançat molt, per això demanem a tots els pares que extremen les alertes i facen revisions per a un diagnòstic precoç.

Els problemes en els peus dificulten una marxa normal, desplaçant el centre de gravetat i sobrecarregant en excés músculs i articulacions afectades per aquesta desviació.

Quan més problemes en la marxa menor activitat física i major sobrepés, una altra vegada apareix el peix que es mossega la cua i pel que respecta a aquest tema en tenim molta culpa les famílies, per un mal entés aspecte saludable del nen.

Històricament hem considerat que tenir un nen (nadó) amb galtes grossetes i rodanxó era un senyal que estava fort i saludable. Els estudis i els metges han desmuntat aquesta creença popular, i expressen ja obertament que és un greu error i que allò que veritablement importa no és la seua aparença sinó el seu estat de salut real.

Espanya no podia ser menys que la resta de països i les últimes anàlisis indiquen que s’ha duplicat en poc temps el nombre d’aquests casos, arribant fins al 16% entre menors de 6 a 12 anys, aquestes són xifres més que alarmants i que van en ascens any a any.

Jo, personalment, recorde la meua mare sempre amb la mateixa cançó:

- Menja’t tot el plat, vull vore’l buit !

Evidentment la quantitat no devia ser l’ideal, de fet vaig ser una nena amb sobrepés (que a hores d’ara encara arrossegue), amb complexos per aquesta causa i el que és pitjor, amb molts problemes d’esquena.

No cal dir que la meva assignatura pendent ser la gimnàstica!!

Quan vaig ser mare recordava perfectament això, i quan el meu fill deia “no en vull més”, mai el vaig obligar a menjar més.

Els seus petits cervells sovint són més intel·ligents i racionals per aquestes coses que nosaltres mateixos. Deixem que ens ensenyen alguns límits que nosaltres amb la nostra millor voluntat sobrepassem contínuament.

Empar Fayos.

Viscoform s’adhereix al manifest Sanitat 2.0

Mark — Wed, 17 Nov 2010 23:07:20 +0000

Ací el manifest:

32 anys des de Alma-Ata

De la comunitat que es va reunir per primera vegada el setembre de 2010 amb les primeres dues conferències sobre Salut 2.0 a Sevilla i Granada, i que s’ha tornat a reunir en la recent trobada Salut 2.0 a Abla (Almeria) a finals de 2010, naix la iniciativa #salud20Andalucia.

Però #salud20andalucia s’ha convertit en molt més que en l’etiqueta d’una aplicació d’èxit (Twitter ®), #salud20andalucia és el germen visionari d’un grup obert, col·laboratiu i entusiasta, cadascú aporta la seua visió com a ciutadà i professional i on les aportacions no estan limitades a Andalusia sinó que s’obrin a la comunitat global, amb participacions tant nacionals com internacionals.

De l’ideari col·lectiu naix aquest manifest.

Els integrants d’aquest grup estem convençuts que és necessari avançar cap a un nou model sociosanitari més sostenible, participatiu i democràtic, en què les relacions entre la ciutadania, els professionals i les organitzacions siguen necessària i oportunament redissenyades per aconseguir una sanitat més accessible i propera. Salut 2.0 s’ha d’entendre com un canvi en la cultura organitzacional sustentat en una concepció horitzontal i col·laborativa, enfront de la visió tradicional piramidal i jerarquitzada.

Les institucions sanitàries poden i han d’aprofitar el potencial de canvi d’aquest nou model de salut 2.0 per al que podran comptar amb els professionals que ja han fet passos en aquest sentit.

Sobre aquestes idees es redacten aquestes línies de treball que es converteixen en la nostra proposta per començar la renovació de la sanitat seguint el model que ix de la Web 2.0.

Per a la Ciutadania:

Els ciutadans segons el principi d’autonomia del pacient, recollit en la Llei d’autonomia del pacient, són co-responsables de la seua salut, per qual cosa la seua participació activa és imprescindible tant en la cura de la seua salut com en la millora dels sistemes sociosanitaris.

S’ha de respectar i fomentar l’autoorganització ciutadana en comunitats en xarxa. No hi ha millor apoderament que el que ix de manera espontània i autònoma.

Les converses de la ciutadania al voltant de la seva salut i al sistema sanitari no han de ser enteses com amenaces per gestors o professionals, sinó com una gran oportunitat per millorar el propi sistema.

La ciutadania participativa no espera que se li pregunte per a opinar i valorar la qualitat dels serveis. Les opinions originades en la xarxa són un sistema àgil i de gran valor per a la millora contínua dels sistemes sociosanitaris. Les organitzacions no poden limitar-se als seus sistemes d’avaluació tradicionals.

Les tecnologies ofereixen possibilitats i solucions. Totes elles han d’estar al servei de les necessitats ciutadanes, independentment de les agendes institucionals. Si no és així, podrien esdevenir un obstacle en la millora del sistema sociosanitari.

Les solucions tecnològiques han de ser simples, fàcils d’usar i accessibles. Abans d’implantar una aplicació cal valorar si acompleix aquestes premisses. La formació de la ciutadania constitueix un requisit imprescindible per al seu èxit.

Les iniciatives institucionals amb suport tecnològic, quan no s’ha tingut en compte a la ciutadania, solen fallar al traslladar-se a la pràctica real, de manera que hauran de ser plantejades des del seu punt de vista, cosa que permetrà que s’adapten a les seues necessitats i expectatives.

Abans de consolidar solucions generals cal construir experiències locals. El mètode experimental no només és el més adequat per al coneixement científic, sinó que també ho és per al disseny de serveis. L’experiència del Living Lab d’Abla ha de servir de model.

Els ciutadans exclosos i desconnectats de la societat actual en els solucions basades en la Web 2.0 han de ser integrats, ja que són els que més necessiten els serveis sanitaris.

El primer pas cap a la transparència és la claredat. Els serveis i la informació han de ser fàcils de trobar, d’usar i d’entendre.

Per als professionals:

Establir mecanismes que faciliten la col·laboració i l’intercanvi de coneixements mitjançant l’ús de xarxes professionals, donat que són aquests el que tenen informació i coneixement suficients per millorar els serveis que presten.

L’autoorganització dels professionals sociosanitaris, juntament amb la ciutadania, ha de ser un pilar fonamental del canvi. La comunitat local ha d’esdevenir espai social d’innovació que lidere el canvi.

El debat dels professionals al voltant del sistema sanitari no ha de ser entès com una amenaça pels gestors o responsables polítics, sinó com una gran oportunitat per millorar el propi sistema.

Internet és una via per millorar la relació entre els ciutadans i els professionals. Col·laborar en la xarxa, orientar els serveis a la ciutadania i compartir experiències, potencia el creixement comú.

L’impuls de l’ús d’Internet i les noves tecnologies és imprescindible per a la millora organitzativa del sistema sociosanitari.

Les solucions tecnològiques han de ser accessibles per a tothom. Les organitzacions hauran de proveir i facilitar el seu accés independentment del lloc de treball i titulació.

La seguretat no pot ser excusa per a l’accés a Internet. Ha de ser un dret dels professionals exercit des de la responsabilitat, sense censures ni limitacions.

L’ús de la tecnologia ha de respectar el dret a la intimitat, l’honor i a la pròpia imatge. Tots els usuaris, ciutadans i professionals, hauran de vetllar per aquests drets, segons el termes establerts per la legislació vigent.

La formació sobre noves tecnologies és un dret i una obligació de tots els professionals. Aquesta formació ha d’incentivar-se adequadament, doncs, fomenta la transferència del coneixement i el desenvolupament de noves competències.

S’han de potenciar estratègies de treball en xarxa mitjançant iniciatives concretes lligades a la pràctica professional i a les tecnologies col·laboracionistes que afavoreixen la relació bidireccional amb els pacients.

Línies de treball Viscoform matalassos UPP

Mark — Fri, 14 May 2010 17:46:23 +0000

Al sector sociosanitari hem treballat en dues línies:

Materials: Hem comprovat que els materials Viscoelàstics són ideals per la propietat de manteniment de la memòria, per sobre d’altres com són escumes o gels. No obstant això, la possibilitat de perfilat de les escumes ajuden a la producció de matalassos amb propietats antiescares gràcies al seu disseny amb uns costos més reduïts.

Disseny: Hem adaptat el disseny a les necessitats de reducció de la pressió per sota de 32 mm/hg per cm2. per això intentem augmentar la superfície de contacte que té una pressió més baixa d’aquesta xifra. Si entenem que a més superfície, menor pressió mitjana, i que si augmentem la pressió dels punts que estan per sota del límit disminuirà la pressió en els punts que estan per sobre del límit, tenim plantejat les premisses de disseny amb les quals hem realitzat el nostre disseny principal.

Producte: espumación perfilada antiescares

Nucli: Realitzat en espumación HR perfilada d’alta qualitat, porus obert i propietats autoestinguibles és una alternativa perfectament vàlida als matalassos de viscoelàstica estàndards.

El disseny amb talls longitudinals i transversals disminueix la pressió que podria exercir l’alta resiliència de l’escuma. A més els talls no són equidistants ni longitudinal ni transversalment, estant dissenyats de manera que les zones del cos que necessiten menys fermesa els talls tenen més freqüència i profunditat (i així reduir la pressió en aquests punts) i els que necessiten més suport tenen menor freqüència i profunditat (exercint suport i reduint la pressió màxima en la resta de punts). Això fa que el nostre disseny a més de mantenir una certa higiene postural, reduïsca la pressió màxima d’una manera més efectiva que altres dissenys amb talls longitudinals i transversals equidistants.

Producte: VISCOFORM Evolution

Nucli: Disseny realitzat tenint en compte el corbament natural de l’esquena i la resta de zones del cos, implementant major gruix de material viscoelàstic (fins a 10 cm.) Depenent de la zona del cos i pes relatiu d’aquesta, aconseguint un perfecte repartiment de pressions en augmentar la fermesa en punts on el mesurament de pressió és inferior a 30 mm/hg i reduint aquesta també en els punts on la pressió és més gran.

Estudis de pressió: Realitzats amb sistema de mesurament de pressions Tactilus:

: Captura de dades Perfil antropomètric: 177 – 94kg.


L'especial configuració fa que mantinga recolzada la zona lumbar,
reduint així la pressió màxima de les zones dorsal i sacra.

Acabats Tèxtils comuns: Es recobreix ambdós nuclis amb una funda interior de punt llis amb cremallera.

Per a la funda exterior s’opta per una funda de poliuretà laminat per inducció (per tant exempt de qualsevol tractament o cola hotmelt d’altres tipus de laminats). Aquest teixit té la facultat de ser impermeable i alhora transpirable, ajudant a evitar l’aparició ràpida d’escares.

ficha colchon evolution medic 1" src="http://blog.viscoform.com.es/wp-content/uploads/ficha-colchon-evolution-medic-1-212x300.jpg" alt="" width="212" height="300" />

Revista Fisioteràpia reportatge IBV (Viscoform)

Mark — Mon, 29 Mar 2010 07:20:08 +0000

Aquest és l’article que l’IBV va escriure sobre la investigació que hem dut a terme allí i que han publicat a la revista del Col.legi de Fisioterapeutes de la Comunitat Valenciana:

Revista Fisioteràpia reportatge IBV (VISCOFORM)

Enllaç a la Revista completa: (Compte que són 27 mb!): Revista

HIGIENE POSTURAL I DESCANS – IMPORTÀNCIA DE LA PERSONALITZACIÓ

Estudi dels factors que cal tenir en compte per al descans (confort mecànic, tèrmic i postural) i la importància de la personalització segons característiques antropomètriques de l’usuari.

Cada ésser humà és diferent i té unes necessitats diferents a causa de la seva constitució física, edat, etc. (Esportista d’elit, gent gran, adolescents, etc.). En aquest sentit, la personalització del matalàs ha de ser el camí a seguir per obtenir un bon descans, un objectiu difícil d’assolir però en el qual s’estan fent els primers passos per augmentar el confort i el nivell de satisfacció de l’usuari.

A l’hora d’establir la personalització intervenen multitud de factors, entre altres, els perfils antropomètrics i morfomètrics de l’usuari. En aquesta personalització també s’han de tenir en compte els aspectes físics que intervenen en la interacció entre el cos i la superfície de descans, com són la importància del suport de la columna vertebral, la distribució del pes sobre el matalàs, la mobilitat, l’estabilitat sobre el llit o el confort.

Material i mètodes.

El confort és un indicador que ens permet caracteritzar el sistema de descans.Aquest confort es pot relacionar amb la interacció física i es divideix en tres parts en funció de la naturalesa d’aquesta interacció:

El confort mecànic que depèn de la distribució de pressions (forma en què es reparteix el pes del cos sobre el matalàs).

El confort tèrmic que depén de l’estat d’equilibri tèrmic, els processos bioquímics del cos s’han de produir en un estret interval de temperatures, que es mantenen equilibrant la calor generada pel metabolisme i l’evacuat a l’ambient. En aquesta regulació intervé la radiació, la convecció i l’evaporació de suor.

El confort postural és la part del confort relacionada amb la configuració del cos de l’usuari. La forma en què s’aconsegueix l’equilibri mecànic entre el pes del cos i la deformació del matalàs implica determinades configuracions dels segments corporals i de la columna vertebral. Al seu torn, aquestes configuracions afecten l’estat de tensió o relaxació de músculs i tendons que, finalment, afecta el confort de l’usuari.

Per avaluar aquest confort s’han realitzat assaigs sobre diferents models de matalassos en què s’ha avaluat la distribució de pressions i l’adaptabilitat a la forma del cos a través de la postura del raquis.

mappressibv" src="http://blog.viscoform.com.es/wp-content/uploads/mappressibv-300x185.png" alt="" width="300" height="185" />Assaig de pressions.

S’han obtingut els mapes de pressions de tot el cos, calculant els paràmetres necessaris (estimadors robusts de la pressió mitjana, pressió màxima, etc.) Que permeten determinar les zones en què poden aparèixer disconfort o molèsties per a l’usuari.

Assaig de postura del raquis

Per caracteritzar la forma de la columna s’han considerat les posicions de les zones de la pell que es troben sobre les apòfisis espinoses de la zona dorsal superior (C7), la separació entre la zona dorsal i la zona lumbar (T12), i la apòfisi que indica el final de la zona lumbar (L5). Per això, s’ha utilitzat un raquímetro inclinomètric.

instsujibv" src="http://blog.viscoform.com.es/wp-content/uploads/instsujibv-150x149.png" alt="Instrumentación de los sujetos en el IBV para medir el angulo de inclinación" width="150" height="149" />

Figura 2: Instrumentació dels subjectes.

En adoptar la postura de cúbit supí sobre el matalàs tendeix a produir-se una disminució de la lordosi cervical i lumbar i un aplanament de la zona dorsal (Figura 3)

formcolumibv" src="http://blog.viscoform.com.es/wp-content/uploads/formcolumibv-300x126.png" alt="Representación de la forma de la columna en decubito supino y de pie" width="300" height="126" />

Vista lateral de la columna en posició dreta.

Vista lateral de la columna en posició de cúbit supí.

Figura 3: Model gràfic de l’aplanament de la columna vertebral en adoptar la postura de cúbit supí.

Obtingudes les dades de la postura de cúbit supí, s’han comparat amb els valors de referència, observant com varien i contrastant amb els criteris marcats per l’IBV, que indiquen a partir de quin nivell aquestes desviacions no són recomanables i poden causar disconfort en el usuari.

Resultats

L’índex de massa corporal (IMC) afecta en l’adaptació de la forma del matalàs sobre l’usuari. Entre els models de matalassos comparats, el matalàs assajat amb nucli viscoelàstic afavoria més la postura en usuaris amb un IMC major.

Conclusions

La personalització permetrà adaptar el sistema de descans a diferents perfils morfomètrics i antropomètrics de la població optimitzant el descans i el confort de l’usuari.

Per a això, s’optimitzarà el comportament dels materials (estructura del matalàs) utilitzats en les zones d’interacció amb l’usuari, amb l’objectiu d’augmentar el confort i la satisfacció global proporcionada pel producte.

Un bon sistema de descans és un conjunt de tecnologia, investigació, desenvolupament, materials de qualitat i la plena garantia de la marca que l’ha fabricat pel que fa a les seves prestacions de confort, fermesa i durabilitat.VISCOFORM amb l’IBV està desenvolupant una línia de treball basada en l’ergonomia del sistema de descans que permeta optimitzar el descans de l’usuari.

VISCOFORM, centra la seva activitat en la fabricació de matalassos d’alta qualitat i personalitzats mitjançant un sistema innovador que millora el descans.

Jornada en el IBV sobre Sedestació

Mark — Mon, 01 Mar 2010 02:29:46 +0000

El passat divendres vam assistir a l’IBV (Institut de Biomecànica de València) a la primera d’un cicle de jornades que amb el títol “Jornades de debat sobre l’ús de productes ortoprotètics a la Comunitat Valenciana” que tindran lloc durant tot aquest any 2010 . Aquesta primera jornada (en format taula rodona) estava dedicada a la identificació de bones pràctiques clíniques i oportunitats d’innovació tecnològica en l’àmbit de la Sedestació.

Va presentar la jornada José Clérigues Belloch (Drt. Gral de farmàcia i productes sanitaris) i va comentar que la despesa de la CCVV en les aportacions variables dels productes Exoprotésicos era d’aproximadament 30 milions d’euros, el sistema Valencià consisteix en un catàleg de prestacions que recull els productes amb aportació al cost per part del sistema de salut.

La introducció al tema de la sedestació a càrrec de Ricard Barberà, investigador de l’IBV, va introduir els punts clau i l’estat de la tècnica en el tema de la sedestació, exposant el passat, present i futur i les claus per a la innovació.

Els ponents eren Carlos López Piñol (Cap de la Direcció General de Farmàcia i Productes Sanitaris de la Conselleria de Sanitat), Enrique Viosca Herrero (Cap de Servei de Rehabilitació de l’Hosp. Univ la Fe València), Juan Antonio González Pomares (AVEO) i José Luis Jiménez Pérez (Fisioterapeuta de Creu Roja del centre per a nens amb paràlisi cerebral), cada un d’ells va donar el seu punt de vista del problema de la sedestació (enfocat principalment a nens amb paràlisi cerebral).

De la introducció vaig poder extreure els següents punts clau que ajuden a enfocar el problema:

La finalitat dels productes dirigits a les ajudes a la sedestació (posició del cos estant assegut) en pacients amb mobilitat reduïda o nul·la són:

.Control postural – per evitar luxacions, escoliosi, etc.

.Maneig de pressions – per evitar les UPP (Úlceres per Pressió)

.Confort

Per aconseguir aquests objectius hem de controlar moltes variables:

.Entorn: Hi ha informació?, L’usuari està implicat?, L’entorn incentiva i permet l’ús de la tecnologia (adaptació d’edificis, públics o no, a cadires de rodes per exemple.)?S’accepta l’ús d’aquesta tecnologia?

.La Persona: Té unes expectatives realistes? Està motivada?

.Tecnologia: Aconsegueix la funció prevista? És compatible? Hi ha millors opcions?

Totes les exposicions van ser molt interessants i es va arribar a la conclusió que el problema de la sedestació en pacients amb paràlisi cerebral és un problema que cal abordar des d’un punt de vista multidisciplinar, des de l’administració adaptant els recursos a les característiques especials d’aquests pacients passant pel metge traumatòleg, el fisioterapeuta, el tècnic ortoprotètic, sense oblidar ni els psicòlegs i terapeutes ocupacionals ni a les famílies. Aquesta complexitat comporta un problema principalment de comunicació, que en aquests moments amb les tecnologies 2.0 es podria resoldre amb una mica de voluntat per totes les parts, creant i promovent les eines perqué això siga així per part de l’administració.