Nuestro soñador de esta semana es Leonardo Da Vinci.

Leonardo  fue arquitecto, pintor, ingeniero, músico, escultor, inventor , creo que coincidiremos si me atrevo a decir que fue, es y posiblemente será la persona con mas variados talentos de la historia.

El agua, el aire y el cuerpo humano fueron algunos de los temas que le fascinaron,  nosotros por nuestros diseños  de colchones ergonómicos debemos agradecerle lo que fue el comienzo de la ergonomía.

EL HOMBRE VITRUVIANO DE DA VINCI

Da Vinci modeló su forma humana perfecta basándose en las proporciones postuladas por Vitruvius, un antiguo arquitecto romano.

El bosquejo que Da Vinci realizó buscando las proporciones divinas del ser humano esta acompañado de una larga nota en la que el maestro adjunta las indicaciones métricas y proporcionales del cuerpo y algunas observaciones como ésta : “la apertura de los brazos del hombre es igual a su altitud”. La imagen es emblemática de la concepción humanista del hombre como microcosmos y de la teoría de las proporciones “ad quadratum” y “ad circulum” . Hoy en día es una de las figuras humanas más reconocida del mundo.

Com ja sabeu últimament els llibres d’autoajuda estan molt de moda,  sense ells sembla que el que fins ara anàvem superant amb més o menys  contratemps, ara és quasi impensable que sense un llibre d’autoajuda a la tauleta de nit es puga fer res.

Aquests llibres són els que teòricament ens ajuden a fer-nos la vida siga més  senzilla, en el nostre dia a dia per a que siga més suportable, a no  estressar, a compaginar tot allò que hem de fer al llarg de les 24 hores, a aconseguir els nostres propòsits, i a més a més pretenen que ens sobre temps  per a nosaltres, per realitzar-nos, relaxar-nos i reflexionar sobre allò  realitzat durant la jornada.

Personalment estic d’acord en molts dels lemes que aquests diuen:  “Que si supera els pensaments negatius, sigues feliç, planifica la teua  vida …” però també pense que a la majoria de nosaltres ens falta el  temps necessari per fer aquestes reflexions, ja se sap treball,  família, escola … coses que acumulen en nosaltres un cansament físic i  mental que no ens permeten aplicar allò après.

Gran part d’aquests es basen en la intel·ligència emocional però per  poder tenir aquesta obertura mental necessària i estar receptiu per  assimilar i aplicar aquests coneixements cal gaudir d’una bona salut.

Allò que realment vull transmetre, és com he trobat a faltar en algun dels llibres amb què m’he topat alguna  referència al fet que per aconseguir els nostres objectius és imprescindible un  bon descans, és imprescindible la nostra ració de llit diària per  alçar-nos i poder dir allò de “que bé he dormit hui”. O no es  nota en el seu rendiment diari quan una persona ha descansat de manera òptima?  Escoltar que “he passat molt mala nit” és més habitual del que ens  agradaria, una constant en molta gent que com a conseqüència no rendeix en  seu treball o no arriba a les seves metes.

Per tant, us convide a una reflexió: per què saturar-nos a tècniques de  relaxació, d’autoajuda… que ens són impossibles de dur a terme si  gran part de la solució la tenim al nostre l’abast?

Gran part de la nostra responsabilitat està a saber triar, saber triar  quin tipus de sistema de descans és l’adequat per a cada persona, quin  matalàs és el que més s’adapta a la nostra anatomia, o siga aquell més ergonòmic.

En definitiva, poder cridar als quatre vents que per sentir-te  interiorment bé has de començar a cuidar el teu cos, la teva alimentació i el teu  descans.

La teua pau interior comença per un bon descans.

Conèixer alguna persona del nostre entorn que pateix apnea-hipopnea, coneguda comunament com apnea del son no és estrany.

Si tu no eres un d’ells, imagina’t: per començar, la majoria dels afectats per aquesta malaltia han d’aguantar les seues hores de son respirant a través d’una màscara que li proporciona l’aire que la apnea li lleva. A tot açò cal sumar-li la incomoditat que suposa canviar de postura i la posterior falta de descans que això comporta, i que afecta de manera decisiva en les tasques de la vida diària, transformant-se en cansament, mal humor …

Però això no és tot: l’apnea del son pot ser un parany mortal per qui la pateix, ja que solen deixar de respirar entre deu i trenta segons durant el son i aquestes interrupcions poden arribar a donar-se fins quatre-centes vegades en una nit. Així que ja no es tracta d’una simple incomoditat, sinó d’un risc per a la salut i la integritat de l’afectat.

Hi ha dos tipus d’apnea: apnea central i apnea obstructiva, sent aquesta última la més comuna. L’apnea obstructiva apareix quan la llengua, les amígdales o el teixit gras de la gola arriben a obturar la tràquea, impedint la respiració. Les persones amb sobrepès, i en especial els homes, són els més propensos a patir apnea i el que en principi comença amb forts roncs, segueix amb una respiració dificultosa i acaba amb el bloqueig de l’aire, és quan la respiració s’atura. L’apnea acaba per afectar els nivells d’oxigen en la sang el que si s’agreuja pot acabar ocasionant fallades cardíaques.

A aquell afectat d’apnea, i si no dorm sol també al que l’acompanya, com ja hem dit, aquesta li ocasiona símptomes molt molestos: somnolència, fatiga, apatia i, sobretot, manca de son. Tots aquests símptomes es donen durant el dia, provocats per la manca de son durant el període de descans.

És per això que, per minimitzar malalties com l’apnea és gairebé imprescindible un bon sistema de descans que puga augmentar en major mesura la qualitat del son. Compost per un matalàs, element principal, que haurà de ser, sobretot, de qualitat, que convide al descans i que no agreuge el problema ja que va suportarà les hores de son i d’insomni, que dir, que allò ideal és un matalàs personalitzat, amb materials que s’adapten a l’anatomia de cada usuari. El més convenient en aquests casos és completar-lo amb un somier motoritzat, sistema que serveix per a regular la inclinació del matalàs ajudant-lo a trobar les posicions més idònies que permeten una major obertura de les vies respiratòries per permetre el flux de l’aire. En definitiva, que minve les molèsties ocasionades per aquesta afecció.

La majoria dels estudis realitzats en diferents països coincideixen que el sobrepés infantil té greus conseqüències en la seva columna vertebral, i pot generar serioses anomalies discals, sobretot com més menuts siguen els que pateixen aquest sobrepés, això és degut a que la musculatura de la seua esquena no està preparada per aquest pes extra.

Segons l’organització mundial de la salut OMS l’obesitat podria passar en breu de ser una epidèmia mundial en els països més desenvolupats a ser una veritable PANDÈMIA, més greu en els casos dels nens, ja que crearà seqüeles en alguns casos pràcticament irreversibles.

El cost per tractar aquests problemes és elevadíssim i molt difícil d’avaluar degut a la creació d’ altres malalties que són conseqüència de la seua obesitat, problemes articulars, genolls, columna, peus, braços … Com més sedentari/a és la persona més problemes acumula, ja que és un cercle viciós … pese més, per tant, em moc menys -> em moc menys per tant pes més, i així una interminable espiral que acabarà amb la salut d’aquesta persona minant-la poc a poc.

Però centrem-nos en els nens.

En molts estudis s’ha observat per professionals que persones molt primes tenien incomprensiblement uns problemes i lesions d’esquena que no eren atribuïbles al seu estat físic, no tenien una raó lògica … només després de repassar una i altra vegada aquests historials metges, un investigador es va adonar que en la seva infància totes aquestes persones havien sigut obeses amb un IMC * increïblement alt per a uns nens a aquestes edats i que va ser aleshores quan es van crear les lesions de la seva columna vertebral, pel fet que els músculs de l’esquena no estaven preparats per als sobreesforços que havien de suportar cada dia. Això ara és una conseqüència a una mal entesa salut infantil.

* Per saber el nostre IMC (índex de massa corporal) cal fer un senzill càlcul, dividir la nostra alçada en centímetres pel nostre pes. Per a una persona normal el resultat ha d’estar entre 18 i 25. Un nombre major es considera sobrepès i més de 30 es considera obesitat.

Un altre problema creat per l’excés de pes que es manifesta, és la deformació en els peus, allargant i fins i tot eixamplant aquests i creant problemes tant a l’hora caminar com en l’equilibri.

Els nens no solen manifestar dolor fins que el problema i les lesions ja han avançat molt, per això demanem a tots els pares que extremen les alertes i facen revisions per a un diagnòstic precoç.

Els problemes en els peus dificulten una marxa normal, desplaçant el centre de gravetat i sobrecarregant en excés músculs i articulacions afectades per aquesta desviació.

Quan més problemes en la marxa menor activitat física i major sobrepés, una altra vegada apareix el peix que es mossega la cua i pel que respecta a aquest tema en tenim molta culpa les famílies, per un mal entés aspecte saludable del nen.

Històricament hem considerat que tenir un nen (nadó) amb galtes grossetes i rodanxó era un senyal que estava fort i saludable. Els estudis i els metges han desmuntat aquesta creença popular, i expressen ja obertament que és un greu error i que allò que veritablement importa no és la seua aparença sinó el seu estat de salut real.

Espanya no podia ser menys que la resta de països i les últimes anàlisis indiquen que s’ha duplicat en poc temps el nombre d’aquests casos, arribant fins al 16% entre menors de 6 a 12 anys, aquestes són xifres més que alarmants i que van en ascens any a any.

Jo, personalment, recorde la meua mare sempre amb la mateixa cançó:

- Menja’t tot el plat, vull vore’l buit !

Evidentment la quantitat no devia ser l’ideal, de fet vaig ser una nena amb sobrepés (que a hores d’ara encara arrossegue), amb complexos per aquesta causa i el que és pitjor, amb molts problemes d’esquena.

No cal dir que la meva assignatura pendent ser la gimnàstica!!

Quan vaig ser mare recordava perfectament això, i quan el meu fill deia “no en vull més”, mai el vaig obligar a menjar més.

Els seus petits cervells sovint són més intel·ligents i racionals per aquestes coses que nosaltres mateixos. Deixem que ens ensenyen alguns límits que nosaltres amb la nostra millor voluntat sobrepassem contínuament.

Empar Fayos.